JA NEVA!!!, Fins que les gallines piquin els estels...

INFORMACIÓ NIVOLÒGICA
(VÀLIDA FORA PISTES D'ESQUÍ I ZONES NO CONTROLADES)

Nota emesa el dilluns 9 de novembre de 2009 pel Serveis metereològic de Catalunya:

El dissabte va començar a nevar a partir de mig matí al Pirineu, amb precipitacions més abundants a l'Aran-Franja Nord de la Pallaresa. Les nevades es van intensificar el diumenge i en els sectors més septentrionals continuava nevant avui al matí. Les temperatures van iniciar un acusat descens el dissabte per la qual cosa va nevar fins al fons de vall. En tots els sectors hi ha presència de neu des dels 800 metres. A 2200 metres els gruixos de neu acumulats són d'entre 50-60 cm a l'Aran-Franja Nord de la Pallaresa, uns 20-30 cm a la Ribagorçana-Vall Fosca i la Pallaresa, entre 25-30 cm al Pirineu Oriental, on s'ha arribat fins als 50 cm en el seu extrem nord. El vent de component primer oest, actualment de component nord ha format sobreacumulacions de neu en vessants sud i est, i deflacions sobretot al nord i nord-oest. La neu dipositada al terra es presenta freda i seca. Són possibles caigudes espontànies de petites allaus de forma espontània en tots els sectors, amb més probabilitat a l'Aran-Franja Nord de la Pallaresa i a l'extrem nord del Pirineu Orinetal. També s'han format plaques de vent en cotes altes orientades al sud i est que podrien desencadenar-se al pas d'una persona.

Pedalant pel bosc del SISCAR

Enguany el club ciclista d’Agramunt ha organitzat la XVI volta BTT del torró d’Agramunt, la TRANSISCAR 2009, el passat 10 d’octubre coincidint amb la 21a. Fira del Torró i de la xocolata a la pedra d’Agramunt; dues opcions, la curta de 35km (450m de desnivell) i la llarga de 50km (750m de desnivell).

El bosc del Ciscar s’estén fent un triangle des del terme d’Agramunt fins a Cabanabona i fins a Montclar, entre la Noguera i l’Urgell; malauradament, el passat estiu va patir un gran incendi, el més gran de Catalunya; moltes de les alzines centenàries que hi havia han quedat carbonitzades i la recuperació serà molt i molt lenta.
La sortida i arribada a Agramunt a 330m d’alçada i té com a punt més alt del recorregut el puig del Mas Vell situat a 540m d’alçada. Tot el traçat discorre al voltants del bosc del Siscar, passat per amb un paisatge que combina els camps de cultiu de secà amb boscos d’alzineres. Tot i la manca de muntanyes altes, el continu puja i baixa del terreny combinat amb alguns trams de senders i trialeres, fan que el circuit sigui apte per a tots els nivells físics i/o tècnics.
501 participants, 198 a la curta i 303 a la llarga; organització impecable, rapidesa en les inscripcions i recollida de dorsals, avituallament molt correctes, força controls per tot, classificacions instantànies (per sms i tot !!!), al dorsal hi havia imprès el nom del ciclista i el telèfon de l’organització,... ni hi faltava de res.Del Centre Excursionista de Lleida hi varem anar quatre, la Lluïsa, la Gemma, el Sisco i jo; val a dir que tots quatre varem gaudir molt de la volta i ens va agradar força.
És una de les rutes lleidatanes que des del meu bloc us recomano, paga la pena pedalar per aquest paisatge de secà que tan bé representa les nostres comarques.


Més informació http://clubciclistagramunt.cat/transiscar2009/

TRANSBESSONS 2009

El Passat 4 d’octubre es va celebrar las vuitena marxa btt de Juneda, la TRANSBESSONS, amb una àmplia participació del Centre Excursionista de Lleida, convidats, pels que són de Juneda, a una fideuà en acabar.Una organització perfecta (CCCP Juneda) ens porta per dos circuits, un de curt de gairebé 25km/500m de desnivell i una altre de 49km/1.200m de desnivell; les rutes passen per l’entorn del parc dels Pessons (PEIN); passem dels camps de fruiters i farratges regats pel canal d’Urgell fins al secà més agrest, amb cultius d’ oliveres, ametllers i vinya; els colors que comença a prendre la vinya en aquest temps ens fa pedalejar entre uns ocres inoblidables. El Bessons estan formats per planes i turons calcaris amb altiplans de gairebé 600m d’alçada, combina els matolls de garriga autòctona amb tota mena de cultius de secà (Torres n’explota bona part de la vinya que trobem); les fortes pendents configuren una ruta per anar en bicicleta exigent i a l’abast de tothom. La cursa no és competitiva, ni tan sols es compta el temps, en arribar ens espera un entrepà de xulles que et recupera del tot.
Enhorabona per la vuitena i des d’aquí animo per la novena !!!
Tota mena d’informació a http://www.cccpjuneda.info/Home_Page.php

SANT MAMET, EL TOURMALET DE LA BTT

L’amic Joan Roca, en intentar explicar la sortida, ens dius que per a ell és el Tourmalet de la BTT, i no s’equivoca de massa… Jo hi afegiria: del pre-pirineu i de la Noguera, sens dubte que ho és.
Pujar a Sant Mamet no està a l’abast de tothom qui practica la bicicleta, calen quilòmetres a les cames i costum a les pujades, poques pujades són tant sostingudes i en tants pocs quilòmetres, només la pujada a Sant Alís s’hi assembla, però ara amb l’asfalt no li arriba ni a la sola de la sabata. ..
Iniciem el recorregut al meu poble, Alentorn, a les 9 puntuals i tocant les campanes sortim per la pista de Sant Agustí fins a la font de Sant Pere i per carretera cap a Baldomar i Alós de Balaguer, calentem les cames però no les preparem prou per la pujada que des de l’entrada a Alós no pararà en menys de 15 Km i 1.300m de desnivell acumulat, fins llavors han estat 11km tot baixada.
Ens recollim davant les piscines d’Alós i, qui vol, aprofita per esmorzar tot comentant el que ens espera.
La serra de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies, és un tresor natural poc conegut i gens turístic, la solitud i la bellesa del paratge fan que la pujada no sigui tan dura; en poc més d’un quilòmetre trobem una cruïlla, nosaltres cap a la dreta, que segueix el rierol i que puja suaument; tot seguint una altra pista que porta a l’ermita de Sant Miquel deixem a la dreta; seguim la principal fins al km 8 -des d’Alós – que arribem a les mines de bauxita, on aprofitem per menjar alguna cosa i refer forces, sembla que el més dur que s’ha acabat.
A partir de llavors la pendent és més suau però les cames estan molt cansades, la relació duresa amb esforç és la mateixa ! un parell de quilòmetres més i arribem a una bifurcació que, a la dreta ens mena a Figuerola de Meià, i a la dreta ens puja al Ras de Sant Mamet amb trams duríssims fins al cim (1.391m).
La vista des del cim és espectacular, al nord les parets del Montsec i darrera seu els Pirineus, al sud la plana lleidatana; en dies molts clars s’arriben a veure les serralades Litorals, Montserrat , els Pirineus d’Andorra i Osca, la serra del Montroig,..., a més a més de tota la vall d’Àger i tota la Coma de Meià.
A dalt trobem l’ermita de Sant Mamet i un refugi lliure de muntanya annex, és també un punt geodèsic; fins al 2000 va estar pràcticament en ruïnes i gràcies als veïns d’Alós es va poder reformar.
Baixem pel mateix lloc i a les 3 tornem a ser als cotxes.

A la web d’Alentorn hi trobareu la ruta i els traks... http://www.alentorn.cat/ruta5.html
Hi vàrem anar una bona colla del Centre Excursionista de Lleida i uns bons acompanyants del país, d’Artesa i Alós: la Marian, la Lluïsa, el Feliu, el Manel Domingo, el Robert, el Jordi Monerris, el Joan i el Pepe Roca, el Macià, el Dominic i jo mateixa. Gràcies a tots!! Esteu fets unes màquines.


Per cert, gent d'Artesa i Alós, si teniu fotos envieu-les sisplau.





El Manolo, un vuit-miler patint... i la Marian (bloc http://blancmagic.blogspot.com/), la nostra jove promesa (per molts anys!!!)

MONTMALÚS des de Grau-Roig

El passat juliol, des del cim del Montmalús (referenciat ja al bloc), pensava que des de Grau-Roig havia de ser molt més fàcil, menys desnivell, més evident, i que podria ser un bon cim per anar amb els meus fills des d'Andorra.
650m de desnivell des de l'aparcament de les pistes de Grau Roig (2.100m).
Deixem la pista que porta a l'estany primer, pista per on pugem molts taxis per portar turistes a l'estany, és la més transitada a l'estiu; al segon revolt prenem una altra pista a l'esquerra fins que s'acaba més amunt d'un centre de transformació de neu artificial, ens enfilem pel bosc seguint unes marques blaves que ens menaran fins l'estany primer, seguim direcció nord borejant una mica el llac fins trobar grans indicadors que ens marquen el GR que passa per sota el cim.
Pugem per una canal molt evident que ens duu a l'estany de Coma Extremera (2.393m), final d'una pista d'esquí i d'un telecadira; al nord destca el Montmálús i a l'esquerra de l'estanyol segueix un corriol pel fons de la comella herbosa i dominada per blocs. A l’esquerra del Montmalús veiem un coll fàcilment assequible, si seguim el corriol amb calma i paciència.
Un cop sota el coll, la pendent es fa molt més pronunciada, però són els darrers metres... arribem al coll (2.709m), on veiem la vall de Vallcivera, els llacs de Montmalús i el refugi del mateix nom; al fons, la paret N de la Muga, i més a la dreta la tossa Plana de Lles i la tosseta de Vallcivera.
Girem a la dreta i pugem per la vessant esquerra en direcció sud, assolim el petit altiplà del cim on per sorpresa nostra és ple de cavalls; el punt més alt (2.781m) es indicat per un munt de rocs i una grossa fita.
La baixada la fem pel mateix lloc fins al llac de Coma extrema, on prenem les pistes d'esquí a la dreta que ens menaran més directes al cotxe.
Ideal per inicar els nens a la muntanya, el paisatge és boscos en la part baixa i molt alpí des de sota el coll fins al cim.