
L’amic Joan Roca, en intentar explicar la sortida, ens dius que per a ell és el Tourmalet de la BTT, i no s’equivoca de massa… Jo hi afegiria: del pre-pirineu i de la Noguera, sens dubte que ho és.
Pujar a Sant Mamet no està a l’abast de tothom qui practica la bicicleta, calen quilòmetres a les cames i costum a les pujades, poques pujades són tant sostingudes i en tants pocs quilòmetres, només la pujada a Sant Alís s’hi assembla, però ara amb l’asfalt no li arriba ni a la sola de la sabata. ..
Iniciem el recorregut al meu poble, Alentorn, a les 9 puntuals i tocant les campanes sortim per la pista de Sant Agustí fins a la font de Sant Pere i per carretera cap a Baldomar i Alós de Balaguer, calentem les cames però no les preparem prou per la pujada que des de l’entrada a Alós no pararà en menys de 15 Km i 1.300m de desnivell acumulat, fins llavors han estat 11km tot baixada.
Ens recollim davant les piscines d’Alós i, qui vol, aprofita per
esmorzar tot comentant el que ens espera.
La serra de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies, és un tresor natural poc conegut i gens turístic, la solitud i la bellesa del paratge fan que la pujada no sigui tan dura; en poc més d’un quilòmetre trobem una cruïlla, nosaltres cap a la dreta, que segueix el rierol i que puja suaument; tot seguint una altra pista que porta a l’ermita de Sant Miquel deixem a la dreta; seguim la principal fins al km 8 -des d’Alós – que arribem a les mines de bauxita, on aprofitem per menjar alguna c

osa i refer forces, sembla que el més dur que s’ha acabat.
A partir de llavors la pendent és més suau però les cames estan molt cansades, la relació duresa amb esforç és la mateixa ! un parell de quilòmetres més i arribem a una bifurcació que, a la dreta ens mena a Figuerola de Meià, i
a la dreta ens puja al Ras de Sant Mamet amb trams duríssims fins al cim (1.391m).
La vista des del cim és espectacular, al nord les parets del Montsec i darrera seu els Pirineus, al sud la plana lleidatana; en dies molts clars s’arriben a veure les serralades Litorals, Montserrat , els Pirineus d’Andorra i Osca, la serra del Montroig,..., a més a més de tota la vall d’Àger i tota la Coma de Meià.
A dalt trobem l’ermita de Sant Mamet i un refugi lliure de muntanya annex, és també un punt geodèsic; fins al 2000 va estar pràcticament en ruïnes i gràcies als veïns d’Alós es va poder reformar.
Baixem pel mateix lloc i a les 3 tornem a ser als cotxes.

A la web d’Alentorn hi trobareu la ruta i els traks...
http://www.alentorn.cat/ruta5.htmlHi vàrem anar una bona colla del Centre Excursionista de Lleida i uns bons acompanyants del país, d’Artesa i Alós: la Marian, la Lluïsa, el Feliu, el Manel Domingo, el Robert, el Jordi Monerris, el Joan i el Pepe Roca, el Macià, el Dominic i jo mateixa. Gràcies a tots!! Esteu fets unes màquines.
Per cert, gent d'

Artesa i A

lós, si teniu fotos envieu-les sisplau.
El
Manolo, un vuit-miler patint... i la Marian (bloc http://blancmagic.blogspot.com/), la nostra jove promesa (per molts anys!!!)