Alçada 5.895 m.

CONSELLS PER LA BICI a Ciutat

2012-02-09T11:09:00.000+01:00

ESQUÍ DE MUNTANYA SOLIDARI

2011-12-27T22:40:00.002+01:00

DILLUNS 26 DE DESEMBRE DE 2011

Era Innocentada, el vídeo de los días previos
Hace unos días que estamos trabajando a fondo en "Era Innocentada" y con el poco tiempo que hemos podido tener en casa, aquí os dejamos un "edit" muy sencillo de las tomas que se han podido hacer en la subida al Tuc de Saumet.

Esperamos que os guste y que el 28 de diciembre colaboréis con nosotros en esta carrera popular, y que podamos destinar a las funcaciones el máximo dinero posible.

DIMARTS 20 DE DESEMBRE DE 2011

Información sobre la carrera, comida y proyección de Alex Txikon
INSCRIPCIONES

La inscripción de la carrera puedes hacerla en esta misma página mediante el formulario de inscripción. También puedes inscribirte el día 27 de Diciembre durante el briefing pre carrera que tendrá lugar a las 19.00h de la tarde en el Hotel Himàlaia, ó bien, el mismo día de la carrera a partir de las 9.30h de la mañana en Orri.
La inscripción son 10 € y, con ello, contribuirás a la recaudación de donaciones de SolidARAN para Nepal y Pakistán.
Además, con la inscripción recibirás un regalo conmemorativo de esta primera edición. Y éste no será el único regalo: los tres finalistas de cada modalidad recibirán un lote de productos del Valle de Aran. Y todos los participantes entrarán en un sorteo de regalos que se realizará al finalizar la carrera.
Para más información: +34 671 541 545 / +34 973 644 457

COMIDA HOTEL HIMÀLAIA Y ALOJAMIENTO

Comida y proyecciones
Después de la carrera, sobre las 15.00h de la tarde, tendrá lugar en el Hotel Himàlaia un almuerzo que culminará con una interesante proyección de Alex Txikon sobre su ascensión invernal al G1.
Los interesados pueden apuntarse a este almuerzo en el momento de hacer la inscripción. El menú será el siguiente:

Menú
Canelones de setas
************************
Entrecôtte con patata panadera y pimiento de piquillo
************************
Ensalada de fruta

Bodega
Vino blanco Palacio de Bornos
Vino tinto Laus Robles
Agua
Cafés
Precio menú: 20 €

Alojamiento Hotel Himàlaia
Para todas aquellas personas que necesiten disponer de alojamiento, el Hotel Himàlaia ofrece, para la noche del día 27 de Diciembre, las siguientes ofertas:
Alojamiento y desayuno (AD): 88 € / persona
Media pensión (MP): 105 € / persona
Suple Single: 25 € / persona
*Estos precios incluyen:
- Estancia en régimen contratado
- Inscripción a la carrera Era Innocentada
- Comida y posterior proyección de Alex Txikon el 28 de Diciembre en Hotel Himàlaia
- Calendario de la Fundación Montañeros para el Himalaya

Nota de prensa
CARRERA SOLIDIARIA DE ESQUÍ DE TRAVESÍA ERA INNOCENTADA APADRINADA POR EDURNE PASABAN. 28 DE DICIEMBRE, BAQUEIRA-ORRI.

El próximo 28 de Diciembre a las 10.30h de la mañana se celebrará la primera edición de la carrera de esquí de travesía Era Innocentada en Baqueira. Una carrera apadrinada por Edurne Pasaban, quien acompañará a los participantes durante el recorrido.
Esta carrera, que forma parte del programa de acciones solidarias de SolidARAN, tendrá dos recorridos: una marcha popular y una carrera, con un poco más de dificultad.
Ambos itinerarios discurrirán por la zona del Vista Beret y el Tuc de Saumet. La salida y la llegada tendrán lugar en Orri, cerca del Winter Lounge Moët.
Al finalizar la carrera, se realizará la entrega de premios que se otorgarán a los tres primeros de cada modalidad y todos los participantes podrán disfrutar de un aperitivo.
Los participantes que lo deseen podrán acudir posteriormente, sobre las 15.00h de la tarde, a un almuerzo en el hotel Himàlaia de Baqueira, que culminará con las proyecciones y presentaciones de Alex Txikon a cargo de la Fundación Felix Baltistan y de Edurne Pasaban de la Fundación de Montañeros para el Himalaya.
Todos los interesados en participar en la carrera podrán asistir el jueves día 27 de Diciembre a las 19.00h en el Hotel Himàlaia, a la presentación de la misma de la mano de Edurne Pasaban “padrina del evento”, Jordi Gavaldà “Centro de Predicción de Aludes” y David López “Club Excursionista d’Aran” donde se podrán hacer las inscripciones, se explicará el recorrido y el material necesario para la carrera y se entregarán los dorsales.
Todos aquellos que no puedan acudir al briefing podrán inscribirse a través de la siguiente página web: http://www.erainnocentada.blogspot.com ó el mismo día de la carrera a partir de las 9.30h de la mañana en Orri, donde también podrán recoger los dorsales.

Para todos los participantes habrá un regalo conmemorativo de esta primera edición.

Más información: ÉVALIA (973 644 457 / 671 541 545)
Página web: http://www.erainnocentada.blogspot.com/

Organizan: Himàlaia Hotels, Club Excursionista d’Aran, Évalia.
Con la colaboración de: Baqueira Beret, Centre de Prediccion de Lauegi dera Val d’Aran, Fundación Felix Baltistan, Fundación Montañeros para el Himalaya

MIRAPALLARS I VALL D'ARIET

2011-12-17T19:49:00.000+01:00

Dues propostes per fer sortides matinals d'hivern pel nostre Montsec, a trobar el sol i sortir de la boira:

MIRAPALLARS PEL PAS DE LES EUGUES

La serra del Montsec de Meià es divideix en dues grans parts: el Montsec de Vilanova, que va des del Pas Nou fins al Pas de les Eugues, i el Montsec de Santa Maria, que va des d’aquest indret fins als Terradets. Dins aquest últim tram del Montsec es troba el terme del despoblat de Rúbies, poble que dóna nom també a aquest Montsec, Montsec de Rúbies.

La serra del Montsec de Meià, al nord té els accidents del relleu més notables: el Puig de Migjorn (1.592 m). el Tossal de les Torretes (1.676,6 m), el punt culminant de tota la serra del Montsec, quasi set metres més alt que el Mirapallars (1.670 m) i mig metre més alt que Sant Aleix, pronunciat Santa Lis (1.676,1 m), que Con és alhora la cota superior del Montsec d’Ares; continuant cap a llevant, segueixen el pic de Mirapallars (en nomenclatu-ra oficial Mirapallars-i-Urgell), el Puig del Camí Ramader (1.619 m), el Pas de les Eugues (1.332 m), la Roca Alta (1.435 m) i la Roca dels Arçs, més coneguda com Roca dels Arcs (1.235 m).

En els contraforts del sud del Montsec trobem cims com el Reguer (1.336,9 m), Sant Aleix, pronunciat Santa Lis (1.253,7 m), el Puig de Meià (916,9 m) i el CogulLó (1002,6 m) Per l’oest, la serra de Sant Mamet (1.391 m) i la serra de l’Obac (904 m) també deli-miten el terme. Entre aquestes dues grans formacions muntanyoses situades al nord i al sud-oest, es troba la vall de Meià, coneguda com Coma de Meià.

La primera proposta caminant és sortint de la Coma de Meià, pujar pel pas de les Eugues (camí ramader de Tremp a Vilanova de Meià) al Puig del Camí Ramader i baixar pel coll del Grau ample fins trobar un altre cop la pista que ens durà al punt de sortida.
500m de desnivell i tres horetes en total.

Es surt en cotxe des de Vilanova de Meià per la carretera L-913 en direcció a l’Hostal Roig, en pocs km (uns 5 minuts) girar a l’esquerra per agafar el camí que porta a l’ermita de Meià i al camí del Montsec; cinc minuts després hi ha una nova cruïlla perfectament senyalitzada, cal agafar la pista de la dreta que és el camí del Montsec, direcció Rúbies.

VISIONS

i amb la bici:

L'ENCANT DE LA VALL D'ARIET
ALENTORN-CLUA-VALL D'ARIET-GÀRZOLA-ALENTORN

La Vall d'Ariet és una de les més boniques de la zona, oblidada per molts i descoberta per molts altres; aquesta vall està protegida per les muralles calcàries i les vessants que formen la Serra de l’Obac, a l’esquerra de la vall, i la de Sant Sant Mamet, a la seva vessant dreta. L’accés es fa des de Baldomà, seguint la carretera que porta a Clua (abans la Clua de Meià), en la que transcorreguts 4,6 km trobem, a mà esquerra, una pista ascendent (recentment aplanada), la qual, transcorreguts 2 km més, ens mena al desviament que condueix a Santa Maria de Meià i a Gàrzola. Just després de deixar a la dreta aquest desviament, la pista ens aboca a l’església de Sant Bartomeu.; la vall continua pujant fins a Santa Maria de Meià (a les restes del Castellot de Meià), però la ruta que porposem és desviar-nos cap a la dreta i baixar per Gàrzola.

En total ens surt 700m de desnivell, 25Km i 2h30'

CRÒNICA DE LA MARXA A LA REGULARITAT

2011-11-24T22:09:00.001+01:00

XXXIV MARXA DE REGULARITAT DE LES TERRES DE LLEIDA

XIII COPA CATALANA DE MARXES TÈCNIQUES

Data: 13 de novembre de 2011

Sortida i arribada: Santa Cecília (Odèn).

Itinerari: Santa Cecília, La Plana, Balletbò, Barraca de Cogulers, Forat Colomer, creu de cal Rosselló, Santa Cecília.

Crònica

El diumenge 13 de novembre es celebrà la 34ª edició d’aquesta tradicional prova del calendari d’activitats del Centre Excursionista de Lleida i de la Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades.

L’itinerari triat enguany sortia de Santa Cecília d’Odèn, al nord del Solsonés, amb un perfil en forma de W, baixant a buscar el Riuet de La Plana per fer una primera parada a esmorzar a Cal Balletbó i iniciar la pujada fins coronar el llom de la Serra d’Odèn, una segona aturada prop del dolmen de Cogulers, d’on es pot gaudir d’una esplèndida visió de les valls veïnes i els cingles de Canalda, a migjorn del Port de Comte; l’itinerari torna a baixar, tot travessant els boscos de Riulacó fins el Forat Colomer, petit congost que, de lluny, recorda el nostrat Congost de Montrebei i que paga la pena fer-li una visita; finalment la pujada final, d’uns 300 metres de desnivell, portava als participants a l’arribada, al mateix indret d’on havien sortit unes 4 hores abans.

Les guanyadores d’aquesta edició foren la Maria Manubens i la Maria Àngels Escalé, del Centre Excursionista d’Avinyó, seguides d’en Joan Viladrich i el Josep Maria Costa, també d’Avinyó, que foren els primers classificats per Entitats.

Aprofitem aquestes ratlles per agrair a tots els participants la seva assistència, sense els que no tindria sentit l’organització d’aquest tipus d’activitats i, com no a tots els companys del Centre Excursionista de Lleida que han col•laborat en l’organització i el control, sense els que no seria possible dur a terme la prova.

Josep Lluís Gàzquez

Organització

VISIONS

"Els cims del segle XXI". Pregó d’obertura del VI Congrés Excursionista Català a càrrec de l'escriptor Pep Coll

2011-11-13T20:14:00.000+01:00

Quan el món era jove, el cim de les muntanyes estava reservat als déus. El cim de la muntanya més alta de la Terra, era la morada de la deessa tibetana Chomolungma, que vol dir mare del món. Per l’altra banda del Nepal, la deessa era coneguda com Sagarmatha, que vol dir deessa del cel. A l’antiga Grècia, la plana major dels déus, tots els galàctics com si diguéssim, vivien al capdamunt de l’Olimp, i les musses en una muntanya més baixeta anomenada Parnàs. En canvi, la religió jueva de la qual també som fills, no situa Jahvé a cap muntanya concreta. Amb tot, el déu dels jueus i dels cristians escull el cim de les muntanyes per manifestar-se als humans, per exemple el Sinaí o el mont Tabor. I el mateix fill de Déu escull la muntanya com a indret més adequat per adreçar el seu millor sermó a la multitud, i el Calvari per morir.

Ben aviat els humans es van interessar pels cims de la muntanyes. El primer home de qui tenim constància escrita que va arribar al cim d’una muntanya fou el patriarca Noé. De fet, l’avantpassat de tots nosaltres. I el patriarca va escalar la muntanya servint-se d’un mitjà realment increïble, ni més ni menys, que d’una barca. De debò que no m´ho invento, ni és cap llegenda, ho diu la Bíblia i per tant això va a missa. El llibre del Gènesi diu literalment que després del diluvi, l’arca de Noé va reposar sobre les muntanyes d’Ararat. I no us imagineu pas una muntanya baixeta de la Galilea, sinó una senyora muntanya de l’actual Turquia que sobrepassa els cinc-mil metres d’altura. Per fer-vos una idea, és com si el vell patriarca amb la seua parentela i tot aquell carregament de bèsties aparellades, arribés al cim del Mont Blanc. Noé doncs, a part de ser el primer pagès, pel fet de plantar una vinya i en conseqüència, convertir-se al cap de poc en el primer borratxo de la història, té el gran mèrit de ser el primer alpinista de la humanitat, mèrit aquest que molt pocs li han reconegut. Noé va desembarcar al cim de la muntanya perquè era l’únic lloc de la Terra on poder posar els peus a terra. La resta del món era un mar que ho ofegava tot. I aquesta sensació la tenen encara avui els excursionistes que aprofiten el cap de setmana per fugir a la muntanya.

Hi ha altres motius per pujar a les muntanyes. Per entendre’ls millor, ens haurem de fixar en una altra ascensió mítica, tot i que no tan famosa, ocorreguda molts segles després del diluvi. En aquest cas el protagonista no va ser cap patriarca bíblic, sinó el mateix rei d’Aragó. Pere el Gran va pujar al cim del Canigó cap a finals del segle XIII, segons algun historiadors l’any 1276. Fa doncs, més de set-cents anys, quan les muntanyes del Canigó no eren encara tan fresques ni regalades com canten avui els orfeons. El cronista italià Salimbene de Parma va escriure una ressenya en llatí d’aquesta primera ascensió a la muntanya més mitificada dels Pirineus, que avui pertany a l’Estat francès. Antigament és considerava com la més alta de Catalunya. Se’n contaven tota mena d’històries fantàstiques. Els qui havien viatjat al peu de la muntanya deien que hi habitaven les encantades, dones de bellesa extraordinària que rentaven la bugada als estanys i l’estenien per les congestes al clar de lluna. Ningú havia pujat mai fins al cim. Uns deien que a dalt de tot estava infestat de dimonis, altres, que hi havia un drac monstruós que guardava un fabulós tresor.

Conta la crònica que quan el rei Pere d’Aragó va assabentar-se que ningú havia pujat al cim de la muntanya, va dir que ell tenia la intenció de fer-ho, que volia saber què hi havia a dalt. Acompanyat de dos cavallers, els més valents de la cort, i ben proveït d’armes, de queviures i de roba d’abric, van partir tot tres cap a la muntanya. Passat l’últim poble de la vall quan es va esborrar el camí, van descavalcar i van continuar a peu boscos i barrancs a través. La pujada era interminable: quan arribaven al capdamunt d’un serrat, n’apareixia un altre davant seu i després un altre. Com si fossin esglaons de pujar al cel. Va arribar un moment que es van ficar dins d’un núvol de tempesta que cobria la part alta de la muntanya. Els cavallers, veient com els llamps espetegaven aquí i allà que feia feredat, van dir al rei que pel seu bé més valdria girar cua cap avall. El rei Pere, que no coneixia la paraula retirada, va replicar:

-Vull saber què hi ha al cim d’aquesta maleïda muntanya. Vull veure com són les criatures que hi habiten, per horribles que siguin. Si Alexandre el Magne va posar els peus en terres desconegudes, amb més motiu els he de posar jo damunt un tros de terra del meu regne. –I els animava a continuar amunt.

A cada passa la tempesta esdevenia més fosca i espantosa. Els dos cavallers, a banda d’anar cagats de por pels llamps que cada vegada els espetegaven més a prop, no podien amb l’ànim de tan cansats. El rei Pere, vist que no seguien, va dir:

-Espereu-me aquí. M´hi arribaré jo sol al cim.

Va continuar tot sol costes amunt per englevats que relliscaven, per tarteres inacabables, i a l´últim grimpant per penya-segats de roca, fins que va arribar al lloc més elevat de la muntanya. Va saber que havia arribat al el cim perquè ja no es podia pujar més. Al seus peus hi havia un estany. Hi va tirar una pedra i les aigües negres va començar a bullir com la mar grossa i a l’acte, en va sortir un drac enorme que volava entre els núvols llençant alenades de foc que empudegaven l’aire.

El rei no es va quedar gaire estona al cim. El temps de recobrar l’alè perdut en la pujada, mentre contemplava el vol del drac per damunt les aigües fosques de l’estany, envoltat d’una crestallera de roques. Al cap d’una mica doncs, el rei va tirar avall i en quatre salts va reunir-se amb les cavallers. L’alegria de veure’l arribar sa i estalvi es va multiplicar per mil quan van saber que havia arribat al cim i que hi havia pogut contemplar meravelles esfereïdores. La gesta de l’ascensió del rei s’escampava arreu dels pobles i ciutats que travessaven en el viatge de retorn, fins que va arribar a Barcelona.

La veritat és que l’aventura reial no va aixecar gaire entusiasme entre els barcelonins, ni entre els seus contemporanis. Remugaven que de què havia servit una empresa tan costosa i arriscada a la muntanya dels dimonis, si el rei no hi havia trobat cap tresor i n´havia tornat amb les mans buides. Quan algú gosava insinuar-li amb bones paraules quin era a fi de comptes el profit material de tal gesta, el rei Pere responia que cap, que només volia trepitjar la part més alta dels seus dominis i veure què hi havia allà dalt. A d’altres barcelonins no els cabia al cap per què el rei, en comptes de lluitar amb al monstre, havia girat cua cap avall. Per què s´havia deixat perdre l’ocasió de matar el drac, emulant la gesta del comte Guifré a Sant Llorenç del Munt o d’en Soler de Vilardell a Sant Celoni, i d’altres herois antic matadors de dracs?

-I per què l´havia de matar, el drac? –responia el bon rei Pere- No em va pas atacar ell. Ni feia mal a ningú, ni a bèsties ni a persones. Ni tenia segrestada cap princesa.

En definitiva, que l’aventura del Canigó va ser incompresa pels seus contemporanis i no li va comportar en vida ni fama ni glòria. Amb els segles, els amants de les ciències han elogiat la curiositat del rei, els excursionistes li han reconegut la primera ascensió documentada a una muntanya europea, els ecologistes, en fi, li han agraït que sabés sacrificar el lluïment personal i respectés la vida d’un monstre pacífic en perill d’extinció.

Alguns comentaristes veuen en aquest gest una prova més de l’actitud pragmàtica, o sigui assenyada, dels catalans. Segons aquesta teoria, el rei, escarmentat d’altres vegades, davant d’un monstre més poderós que ell, ja que procedeix de la poderosa França o de Castella, sap que en un enfrontament cara a cara té les de perdre, i opta per retirar-se discretament.

Tot això són interpretacions sense cap ni peus. Els amants de la muntanya,sabem que la retirada del rei Pere no va ser per covardia, ni per prudència, ni per respecte al monstre ni per altres raons de l’estil. El rei, senzillament, comença la baixada perquè ja havia fet el que ell volia, el més important que pretenia fer, o sigui, havia fet el cim. Nosaltres sabem què això és el què importa. La satisfacció que sents a l’arribar al cim és tan immensa que no la treu ningú, de manera que poc importa que nevi, com que caiguin llamps; que de l’estany surti una encantada que et fa l’ullet, com que el que surti sigui un monstre volador traient focs pels queixals.

La gesta del rei Pere ens ajuda a entendre moltes de les motivacions que empenyen els homes i les dones cap al cim, aparentment estèril, de les muntanyes. A part de la importància d’arribar al cim que hem esmentat, trobem la curiositat per conèixer un indret considerat inaccessible del país; per saber què hi ha allà dalt, o la demostració de valor davant dels cavallers (per alguna cosa, ell és el rei. I en aquella època, els reis no només havien de saber llegir i esquiar com els d’avui dia). Hi trobem de més a més, l’afany d’assolir una glòria comparable a les gestes d’Alexandre el Magne; o i també, (no cal per què amagar-ho), les ganes de reunir-se amb els companys que s´han quedat a mig camí i refregar-los pels morros que ell ha aconseguit arribar al cim.

Per afegir noves motivacions a la febre muntanyera, hem de fer un salt de cinc-cents anys, que ens porta a finals del segle XVIII. Amb l’inici de la Revolució Industrial, quan el fum de la primeres fàbriques angleses empudega les ciutats, o el fum de les locomotores embruta les ondulacions fins llavors verdíssimes de les planures d’Anglaterra, els més privilegiats comencen a fugir cap al les muntanyes dels Alps a la recerca d’aire pur i de paisatges nets. Els nous descobriments de les ciències experimentals, com la física, la geologia o la biologia, desperten la curiositat científica, alhora que el moviment romàntic descobreix el valor de les ruïnes del passat, o sigui la passió per l’arqueologia. Cap a mitjans del XIX, els balnearis francesos dels Pirineus, s’omplen de pacients afectats per aquesta febre renovada. Una fauna diversa on no hi falta l’artista tuberculós, ni l’escriptor bloquejat que busca nous motius literaris, ni l’aventurer amant d'emocions fortes, ni l’aristòcrata arruïnat, ni l’esposa del multimilionari parisenc, que tot d’una ha descobert en les excursions a la muntanya una forma més efectiva de matar l’avorriment.

L’esperit excursionista però, va més enllà del deler de pujar muntanyes, de sortir a conèixer qualsevol indret del territori. L'autèntic esperit excursionista implica el grup, la companyia d’altres persones. Organitzar plegats la sortida, compartir les incomoditats del viatge d’aproximació, la conversa, la suor de la pujada i l’aigua de la cantimplora. Fa justament cent anys quan va tenir lloc a Lleida el primer congrés excursionista, el coneixement del territori, la disposició de material, les dificultats de desplaçament no estaven a l’abast de tothom. La gent de ciutat, afeccionada a la muntanya, necessàriament havien de fer–se socis d’alguna entitat excursionista.

Avui tot això ha canviat. La informació sobre rutes i itineraris, el mitjans de transport, el material, necessari, són a l’abast de tothom. Qualsevol parella, o grup d’amics, o companys de feina, qualsevol entitat esportiva, cultural, gastronòmica o del que sigui, pot organitzar una sortida. Alguns fins i tot pensen que aviat per sortir d’excursió, ni tan sols ens caldrà moure de la ciutat. Que de casa estant amb una mena de Google Earth perfeccionat amb pantalla d’alta resolució podrem visitar qualsevol indret. I si trobem a faltar l’exercici físic, podem córrer damunt la cinta o pedalejar muntats en una bicicleta estàtica...

Davant d’aquests fets i d’altres que no enumero, no falten profetes augurant un futur negre per a les entitats excursionistes. No els hem de fer gaire cas. El futur a mitjà termini és del tot imprevisible. En tot cas, la pervivència de les entitats centenàries dependrà de seva la capacitat per saber-se adaptar als nous temps. Els pares d’aquests profetes de la nova era virtual, els anys 70 del segle passat anunciaven la mort immediata del teatre, escombrat deien, pel cimemascope i el tecnicolor. Doncs bé, va resultar deu anys més tard a Barcelona es començaven tancar sales de cine i s’obrien nous teatres. Els anys 90, un entrenador expert en futbol, i per tant, savi en qualsevol altra cosa, pontificava que seria un error ampliar el camp del Barça, que el futur era la televisió, de manera la majoria d’afeccionats s’estimarien més quedar-se a casa i veure el partit escarxofats al sofà. Han passat vint anys i mai s’havien omplert tant els estadis de futbol com avui. I encara un darrer exemple. L’any 1994 quan es va cremar el Liceu, algun d’aquests profetes mediàtics opinava que, ben mirat, aquest era el millor final per un gènere caduc del segle XIX i que eren malaguanyats els diners per reconstruir-lo com a teatre d’òpera. Poc després, va resultar que el nombre d’afeccionats a l’òpera va créixer de manera espectacular.

La revifalla del teatre, de l’òpera i d’altres espectacles en directe són símptomes clars d’un cert cansament dels espectacles que en podríem dir de realitat virtual. Com més es perfeccionen tècnicament, més irreals ens semblen. Com que ens poden fer veure les coses més inversemblants i fantàstiques, ha arribat el moment que ni ens sorprenen, ni en els creiem gaire. I d’aquí, aquest retorn als espectacles en directe. L’emoció de tenir els actors davant teu, de saber que d’un moment a l’altre es poden equivocar, que la soprano canta per tu sense micros ni play-backs ni altres trampes de les gravacions, i que aquesta interpretació no la repetirà mai més. Heràclit, un dels primers filòsofs, deia que mai no ens banyem al mateix riu. De mateixa manera al teatre mai no assistim a la mateixa representació de Terra Baixa, ni escoltem la mateixa Traviata, encara que els intèrprets siguin els mateixos que la darrere vegada que hi vam anar. Mai no ens banyem al mateix riu, com tampoc no fem mai la mateixa excursió, encara que repetim l’itinerari del mapa. De fet, no hi ha cosa més a les antípodes de la realitat virtual que una excursió a la muntanya. Insisteixo doncs, orelles sordes als profetes de realitats virtuals. I compte amb els canvis profunds que s’han produït al món d’ençà d’aquell primer congres excursionista celebrat a Lleida l’any 1911.

En aquella època, la majoria de catalans el diumenge el matí es llevaven tard i després posaven ben mudats per anar a missa. Avui els néts o els besnéts d’aquestos mateixos catalans es lleven d´hora, es vesteixen amb un xandall o unes malles i van a córrer pel parc més proper. Altres van al poliesportiu a jugar un partit. El culte al cos ha substituït el culte religiós; l’acte social de la missa s'ha transformat en un acte social competitiu. La majoria dels que corren tot sols, ho fan per necessitat, no perquè siguin uns individualistes empedreïts. ¿De què els serveix estar en forma, si no els veu ningú, si no ho poden demostrar ni als amics? Per altra banda, l’autosuficiència i individualisme creixent de la cultura occidental, crea la necessitat de pertànyer a un grup, de córrer amb amics, ni que sigui amb desconeguts. D’aquí l’èxit de les curses i caminades col·lectives, les noves processons dominicals que omplen les vies urbanes de penitents mig despullats, vestits de coloraines. L’èxit també del camí de Santiago, la peregrinació laica que tanta embranzida ha agafat aquest darrers anys, en la qual el menys important és arribar a Compostel·la i besar el sant.

Fa cent anys quan va tenir lloc el primer congrés a Lleida, hi havia tan sol una classe de persones disposades a sortir d’excursió. Mascles urbans, majoritàriament barcelonins, d’entre 25 y 50 anys d’edat, d’un determinat nivell econòmic i cultural. El que ara se’n diu la infantesa no existia llavors. Les criatures eren personetes a mig fer, sense cap consideració especial. Les sortides familiars, sovint amb finalitats didàctiques, és un fenomen relativament recent, que les entitats excursionistes hauran de tenir molt en compte. Tampoc existia la tercera edat, aquesta època daurada de la vida cada cop més extensa, que s’allargassa des de la jubilació anticipada fins a la residència geriàtrica. Abans en deien retirats, avui en canvi, de l’única cosa que es retiren és d’anar a la feina. Davant la recomanació del metge de fer exercici físic, no tots els jubilats es conformen a jugar a la petanca, a sortir a plegar bolets els dies de cada dia, o a caminar una estona pel parc amb dues veïnes de l’escala. N’hi ha més del que sembla, i tal com van les coses, encara n´hi haurà més en el futur, segons la majoria de pronòstics. Esperançadors o pessimistes, depèn de com es miri. En tot cas, potser les entitats excursionistes haurien de començar a tenir-los seriosament en compte. Plantejar-se, posem per cas, que les sortides no s’han programar necessàriament en cap de setmana, sinó qualsevol altre dia. Fa anys molts pobles petits bé que van passar la festa major, el dia de l’aplec i altres celebracions al cap de setmana perquè hi poguessin assistir els descendents del poble o altres que vivien a la ciutat.

I parlant del pobles, també la relació entre les ciutat i les zones rurals ha canviat, i segurament hauria de canviar més. L’excursionisme és un fenomen que té un origen urbà. A principis del segle XX, els excursionistes de Barcelona o de Lleida arribaven en un poblet dels Pirineus, com qui desembarca en una illa d’indígenes. Indígenes però, que ignoraven els indrets més espectaculars del territori. El nadius miraven amb curiositat aquells forasters carregat de motxilles, com si fossin marcians. “Al capdamunt de la penya voleu puiar? remugava el pastor “Que se us hi perdut allà dalt?”

La distinció entre una Catalunya urbana i una altra de rural ja és cosa del passat. Avui la cultura urbana ho envaeix tot. En realitat, el nostre petit país està format per Barcelona, les seves barriades i les seves urbanitzacions extremes. Als ciutadans que viuen tot l’any a les urbanitzacions i coneguts encara com pagesos, també se’ls ha encomanat la vocació excursionista. Coneixen el territori millor que els forasters, valoren també indrets on no pasturen les vaques, i hi organitzen sortides. Les entitats excursionistes de ciutat ho haurien de tenir en compte, sobretot a l´hora de programar una activitat que comporti un desplaçament considerable de forasters. S’ha de comptar amb la col·laboració de la gent del país. I en aquest sentit, m’agrada esmentar l’exemple de la Cuita el Sol, organitzada pel Centre Excursionista de Lleida, però amb una participació tan intensa dels veïns de la Vall Ferrera, que ja la consideren com un festa tradicional de la vall.

Finalment, han aparegut les dones. Fa un cent anys, tan sols unes poques dones singulars i de vegades mal vistes, s’atrevien a sortir d’excursió amb els homes. Aquests darrers anys la dona ha irromput amb força en el món associatiu. El segle XXI serà, diuen, el segle de les dones. Esperem que no es tracti tan sols d’una substitució igualitària de càrrecs, o d’un repartiment de responsabilitats, sinó d’un canvi profund de mentalitat, millor dit, de sensibilitat. Esperem que els suposats valors masculins com la competitivitat, el poder, la victòria en l’esport, avui indiscutibles, siguin contraposats amb els nous valors de l’esperit femení. En el món de l’excursionisme, la dona hi té molt a aportar. Abans, a propòsit de la l’ascensió del rei al Canigó, ponderava la sensació suprema d’arribar al cim de la muntanya. Segurament es tracta d’un valor masculí. No vull dir que a les dones no els agradi de fer cim, però no tenen la sensació de fracàs que tenim els homes, si per l’impediment que sigui no hi arriben. I dic al cim, com podria dir al lloc que en programar l’excursió s’havia previst. Per elles, hi ha coses de l’excursió més importants que arribar al cim. De manera que l’any 2111, la dona que faci el pregó del segon centenari del congrés excursionista de Catalunya (perquè llavors serà una pregonera, n’estic segur) no parlarà de déus que viuen al capdamunt de les muntanyes, ni de profetes que hi desembarquen, ni de reis que només pensen pujar al cim, sinó de coses més humanes i importants de l’excursionisme.

Bé, no us atabalo més. Desitjo que l’espai reflexió del congrés de les entitats excursionistes que avui encetem doni molts fruits, que asseguri com mínim cent anys més d’intensa activitat excursionista. La Catalunya actual deu molt al moviment excursionista iniciat fa més d’un segle. Entre altres valors, ha servit per orientar el país. I en aquest sentit, trobo prou encertada la idea que la placa commemorativa del Congrés que hem descobert fa un moment al Castell del Rei, sigui precisament un gravat de la Rosa dels Vents. Dintre de poc arribarà, arribarà la boira. Mals auguris anuncien que enguany arribarà exactament el dia 20 de novembre, que no només cobrirà la plana de Lleida i que en tenim per dies. Així doncs, els catalans necessitarem més que mai saber on tenim el nord.

Per molts anys, amics, i endavant amb la feina!

Pep Coll, Lleida 5 d’octubre de 2011

MOR EL GRAN BONATTI

2011-09-14T23:57:00.006+02:00

El segundo adiós de Walter Bonatti
Fallece el alpinista italiano, que en 1954 sobrevivió en el K2 a una noche a la intemperie a 8.100 metros de altitud
ÓSCAR GOGORZA 14/09/2011 "El País"
Walter Bonatti se despidió ayer del mundo por segunda vez. Lo hizo en su casa de Roma, lejos de su primer adiós. Eso fue en 1965 cuando, tras escalar la cara norte del Cervino, colgó crampones y piolets en la cima de su arte. Tenía 35 años, lo había escalado todo, incluso aquellos retos reservados a generaciones futuras. Fue un genio del alpinismo y bastante más que eso. Entre otras muchas virtudes, encarnaba el alpinismo puro, el alpinismo incorruptible. Los hay que admiran al Bonatti, que pudo con el Pilar Suroeste del Dru en 1955 y con el Gasherbrum IV, tres años después; los hay que los admiran porque fue el hombre que hizo lo imposible por salvar a sus seis compañeros en la cara sur del Mont Blanc, retirándose del Pilar del Frêney en un lucha horrible por sobrevivir. Pero si cabe admirar algo en Walter Bonatti (Italia, 1930-2011) es su extraordinario espíritu de aventura y su enorme cultura, valor que le permitió mudar de piel cuando la de alpinista quedó consumida.

Bonatti perdió la fe en el ser humano en 1954, durante la conquista del K2. En las laderas de la segunda montaña más elevada del planeta (8.611 m), sus compañeros de expedición Lacedelli y Compagnoni forzaron una experiencia extrema. Bonatti y el sherpa Mahdi habían porteado seis botellas de oxígeno hasta los 8.100 metros de altitud, pero Lacedelli y Compagnoni habían montado el campo de altura más arriba. Se hizo de noche, Bonatti no veía la tienda y a gritos logró comunicarse con sus compañeros, quienes le conminaron a que descendiese. No había luz suficiente para emprender el descenso y Bonatti y Mahdi pasaron la noche al raso, experiencia desconocida para el ser humano. A Mahdi le cortaron todos los dedos. Bonatti, físicamente indemne, apenas 24 años de edad, sufrió posteriormente un calvario psicológico: nadie quiso creer su versión en Italia para no empañar la fiesta de la conquista del K 2. Bonatti invirtió medio siglo en demostrar su inocencia y no cejó hasta que el Club Alpino Italiano le pidió perdón. Entre medias, se refugió en las cimas y en sí mismo: tenía que aprender a confiar de nuevo en el prójimo. Así se hizo su leyenda. Con 35 años, su popularidad y su elevado nivel intelectual le permitieron fichar por Época, publicación para la que trabajó escribiendo acerca de viajes tan remotos como intrépidos.

Para muchos, el Bonatti periodista resulta irrelevante. Para los que entienden que un alpinista sin ética, sentimientos e intelecto no es más que un tipo que escala piedras, ambas figuras van de la mano, son indisolubles y señalan la verdadera dimensión humana del personaje.

Jordi Corominas es el alpinista más sobresaliente que ha dado el alpinismo español en las últimas décadas. Guía de Montaña, como Bonatti, guarda celosamente una fotografía tomada en 2010 en la que ambos sonríen mirando a la cámara. Esta imagen sustituye a otra que conservó en su mesa de trabajo durante años y en la que alguien había escrito una frase de Bonatti: "Asomarse al abismo de uno mismo". De eso habla sobre todo el alpinismo... cuando es auténtico. Como Bonatti.

ELS DOLOMITES I LA SEVA REINA

2011-08-22T18:34:00.003+02:00

Els Dolomites, a Itàlia, també se’ls anomena “Il Monti Padilli”(Les Muntanyes de Pale”) per la seva lluentor d’or amb pedres blanques, colors rosa i morat a l’alba i al capvespre; aquestes muntanyes màgiques deuen el nom a Deodat de Dolomieu, un naturalista francès que va estudiar per primera vegada la composició particular que forma el seu llit de roca (carbonat de calci), única a la cadena dels Alps. Molt important és la història geològica que té la zona (antic mar tropical) i que fa que la recerca de fòssils i altres signes d’una vida marina antiga és gairebé una experiència poc comú en els Alps.

Els Dolomites es troben a la cantonada sud-oriental de la cadena dels Alps, a cavall entre cinc províncies del nord-est d’Itàlia, Bolzano, Trento, Belluno, Pordenone i Udine, amb una petita secció a la província de Vicenza (“Piccole Dolomiti”); la majordia d’ells estan dins dels límits de la província de Belluno.

El bec més alt és la MARMOLADA (literalment “marbre”) també coneguda com “LA REINA DELS DOLOMITES” (3.344m) on trobem la única glacera de la regió; el segon pic més alt és el ANTELADO (3.264m), coronada pel seu característic con piramidal, que li deu el nom del “REI DELS DOLOMITES”.

Aquestes muntanyes són un refugi per a la flora, la seva peculiar història geològica (especialment durant l’última glaciació en el Quaternari) va fer que part dels cims quedessin fora de la capa de gel i es convertissin en un “oasi de refugi” per a espècies de plantes que es van romandre aïllades des de llavors, convertint-se en naturals jardins botànics rics en espècies endèmiques.

Per tot el què tenen d’especials aquestes muntanyes, Els Dolomites han estat designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’agost dels 2009, amb la intenció de preservar la seva bellesa per la posteritat i per a què tothom en pugui gaudir.

No només és un habitat natural meravellós, també es un lloc del mite i de l’esperit; la forma de les muntanyes ens recorda als animals i a criatures fantàstiques, per exemple, el Pic Civetta (el mussol) i altres que ens fan referència a les llegendes i els contes de fades (el Rosengarten), o de ser un rellotge de sol natural (Cime Nove, Dieci, Undici, Dodici,...), ens indiquen el pas del temps.

Les formes d’aquests majestuosos pics han estat sovint comparats amb els catedrals naturals, pinacles i agulles, aconseguint un respecte gairebé religiós sobre els homes durant segles.

Els pics més alts dels Dolomites van ser l’escenari de batalles durant la Primera Guerra Mundial, els senders de la guerra ofereixen una interessant visió de la història, per tot és possible veure i trobar-te escales, ponts, trinxeres i galeries.

Entre juny de 1915 i octubre de 1917 la Marmolada (frontera entre Àustria i Itàlia) va ser una posició militar clau al llarg del front Italio-austríac i la seva enorme gelera conté les restes conservades de la “ciutat de Gel” construïda pels austríacs sota el gel, la major part de l’estructura original roman intacta; els italians situaren les trinxeres al llarg del peu de la Marmolada defensant la seva terra; ambdós bàndols van perdre gran nombre de soldats i, el Museu que hi ha al peu de la muntanya a l’estació del telefèric Serauta recorda i ret honor a tots els homes que van partir per la supervivència en la glacera i entre les roques de la Marmolada, deixant de banda la seva ideologia política i nacionalitat.

LA MARMOLADA/REINA DELS DOLOMITES

Marmolada (ladin Mamoleda i en Alemany Marmolata) és una carena en direcció oest a est, composada per diverses cimeres, d’oest a est: Punta Penia, Punta Rocca, Punta Ombretta, Muntanya Serauta i Pizzo Serauta.

Amb els seus 3.343m a la Punta Penia (que vol dir “res més” en la llengua ladina”) és el pic més alt de la regió i de tots els Dolomites, amb la única glacera que queda; aquest grup, envoltat al nord per la vall del Avisio i al sud per la vall Cordevole, és imponent al centre de la zona dolomítica com un sentinella solitari, abastant prop de 2.207 Hes.

La muntanya es compon d’una carena en direcció d’oest a est, cap al sud es trenca de sobte en penya-segats, formant un mur de pedra de diversos quilòmetres de llarg, al costat nord hi ha una glacera relativament plana (Ghiacciaio della Marmolada).

És coneix com “la Reina dels Dolomites” no només per la seva altura, sinó també per la grandesa i majestuositat de la muntanya; la muntanya és també d’interès pels geòlegs, per ser el centre dels Dolomites, l’altura del seu cim i la seva famosa cara sud, així com també la seva composició, calcària de la Marmolada, exemple de complexitat geològica i morfològica dels Dolomites; els peus de les muntanyes estan fetes de roques d’origen volcànic, de color fosc gairebé negre, les partes són clares, de pedra calcària amb una mica de magnesi (característica químico-geològica única).

El primer en arribar al cim va ser Pual Grohmann, un austríac considerat un dels pioners d’aquestes muntanyes, l’any 1864 acompanyat de dos quies dela famosa Ampezzo (els germans Dimai)

Partint del llac Fedaia amb el pas del mateix nom (mítica arribada del Giro al 2008, una de les etapes més dures de la seva història), prenem un telefèric fins al refugi de Pian dei Fiacconi (2.650m) des d’on caminarem direcció oest baixant lleugerament cap a un coll rocós per sota la Vedretta del Vernel, amb una petita glacera (l’estat de la qual ens pot aconsellat posar grampons), a la part més alta de la glacera que pugem es veu l’entrada de la via ferrada, on hi ha un lloc còmode per treure els grampons i posar el material de ferrada, arribem a la Marmolada Forcella (coll principal i evident), estem davant d’una gran cova excavada a la roca durant la Gran Guerra; des d’aquí és on començarem el nostre recorregut per la creta Oest i la Ferrada Marmolada, trobant primer un seguit de lloses llises amb gran quantitat de suports als llocs més exposats; la protecció del cable acaba al voltant dels 3.300m i seguim per neu fins arribar al Refugi que hi ha al cim “Capanna Punta Penia” (obert des de finals de juny fins a prinicipis de setembre on pots menjar una pasta i beure una cervesa, un privilegi exquisit !!) i d’allí al cim.

La baixada transcorre amb grampons pel gran altiplà en direcció NE fins arribar a una carena una mica més pronunciada (en compte en cas de gel) i, al final de la cresta s’arriba a una curta via ferrada que condueix a la gran glacera, glacera que anirem baixant fins tornar al refugi i al telefèric.

RESUM:

850m de desnivell

5 hores en total
Ruta 606 fins la Forcella

Fàcil si no hi ha gel i les condicions meteorològiques són bones.

Pujan la petita gelera abans d'entrar a la Ferrada, darera nostra el grup Sella i el Susolungo

Refugi CAPANNA

Ferrada de baixada abans d'entrar a la Gelera

TOFANA DI ROZES (3.225m)

2011-08-11T10:13:00.000+02:00

El grup de Tofane (Tofanen en tedesco e Ra Tofanes en ladino ampezzano) és un dels més distintius dels Dolomites. Disposa de tres pics principals que són d'altitud bastant similar: tofana di Mezzo, 3244 m, tofana di Dentro, 3238 m i tofana di Rozes, 3225 m. El massís sencer es troba a l'oest de Cortina d'Ampezzo. Al sud de la frontera del grup Tofane hi ha la vall que va des de Cortina d'Ampezzo al pass/coll de Falzarego (2105 m); a l'est el massís, la vall d'Ampezzo i a la part occidental del massí trobem la preciosa vall de Travenanzes, separanat les Tofanes del grup Lavarella.
La primera ascensió al grup és pot considerar el 29 d'agost de 1863, quan Paul Grohmann va arribar al cim de la Tofana di Mezzo en companyia de Francesco Lacedelli, caçador de Cortina. L'any següent va pujar, amb el mateix guia, la Tofana di Dentro i el 1865 amb Giuseppe Dimai la Tofana di Rozes.
L'enorme mur del sud del Tofana di Rozes aviat va atraure l'atenció dels escaladors i a principis 900 nombrosos escaladors coneguts de l'època maldaven per escalar-la (Antonio Dimai, Giovanni Siorpaes i Verzi d'Agostino, entre altres) ; encara avui una de les parets més interessants de la zona, 1000 m d'alçada vertical.

Com en tota la zona, en aquesta muntanya van passar diversos esdeveniments, sobretot en la torre Castelletto (cantonada de ponent de la Tofana de Rozes) on els austríacs teníen bones posicions fortificades, amb un excel.lent control de l'entrada per la Vall de Travenanazes; els Italians van decidir fer explotar les fortificacions, en gairebé 6 mesos es va cavar un túnel llarg 507 m i col. locat en el seu extrem 35 tones de la dinamita; els austríacs, per descomptat, sabien el que estava passant i van cavar el seu propi túnel en la direcció oposada, però massa tard, el 11 de juliol de 1916, a les 3:30 del migdia una explosió terrible es va carregar el cim sencer del Castelletto, roques queien a quilòmetres de distància, al voltant de les Cinque Torri, observant l'escena el mateix rei italià; esdeveniment que tingué un fort impacte en el decurs de la guera de muntanya.

Des de Cortina d'Ampezzo per la carretera que puja al pas Falzarego, just després de Pocol (1530 m) girar a la dreta i arribar a la cabana de Dibona (2083 m) per una carretera estreta. Aquesta cabana és el millor punt de partida per a les dues pujades de Tofana di Rozes marcats, la ruta normal i la ferrata Lipella.

La Tofana de Rozes (3.225m) te diverses vies per pujar-hi, per la normal pel Refugi de Guissani (2.580m), per la ferrata Giovanni Lipella o per nombroses vies d'escalada.

Filippo, el nostre guia de les Dolomites, ens proposa anar-hi per la normal, donat que hi ha molta neu i la ferrata està força difícil; sortim del Refugi Dibona, on ens trobem amb el Filippo i deixem els cotxes, pugem per una pista molt ampla que va guanyant alçada rapidament, deixant en poca estona la vegetació i entrant en paratges dolomítics, rocossos i típics, el coll entre les tofanes ens port fins al refugi passant abans per construccions militars molt ben conservades, deixant també a la nostra esquerra tot un seguit de grans blocs granítics que són evidència d'una torre caiguda.
Arribem a la cresta cimera on està coberta de neu nova i on aprofitem la corda que ens ofereix el Filippo, el cim és ample i amb una bona vista sobre la vall i Cortina.

La baixa requereix molta més atenció i fem la meitat del camí encordats.

RESUM

7 hores comptant les parades ( amb un bon plat de pasta al refugi....)

1.200m de desnivell

Ruta 403

Rif. A. Dibona Tel.: 00 39/04 36/86 02 94.

Rif. Giussani Tel.: 04 36/57 40, obert del 20 de juny al 20 de setembre.

Vista de la pujada des de coll de les Tofanes

Restes de la Gran Guerra arribant al refugi

Tofana di Rozes des de Cortina d'Ampezzo

Les aventures de la benjamina

2011-08-04T14:08:00.004+02:00

2 d'agost
Arrampicata amb el Filippo
Jo, l'Ares, vaig anar a escalar la Torre Margheritta del passo Falzarego amb dl guia Filippo B.. Ens hem trobat al matí amb el seu cotxe nou i hem caminat una horeta per arribar fins a peu de via. Desprès de seguir el camí neardental ple de pins baixos, olor el 'profumo', viure l'aventura i riure força, vam començar l'escalada. Molt maca, no molt difícil però molt ben parida... A més, estavem en una zona paradisíaca sense gens d e gent. Genial. A dalt el cm, el punt més romàntic de tots! Mmm... Bé!
Desprès vam baixar amb un rappel, vam creuar tot de prats molt bonics i vam parar a menjar alguna cosa... Com que se'ns va fer tard i no em venien a buscar, vam anar a casa seva i no em va parar de donar genial. Com un papa, genal! :-)

3 d'agost
Pujada al PIZ Boé (gruppo Sella) amb el Feliu
desprès dedeixar la Teresa i la Marta amb el tendre Filippo, Feliu i Ares ens vam dirigir al Sass Pordoi apujar el Piz Boé sense funivia. Una excursió molt guapa i espectacular. L'Ares la fa corrents i el Feliu a un pas força lleuger. Estar a dalt de la Sella Ronda és un privilegi. Vam baixar fins a gairebé Canazei i vam tornar a pujar fins al Sass Pordoi. d'allà vam anar fins Arabba a prendre algo amb laTeresa, Marta i Filippo que va veñir amb Rollers. molt bé també. Ah si!! 1400m de desnivell amb total.

4 d'agost
Volta a les Tre Cime di Lavaredo amb la solitud
desprès de l'excursió corrent del dia anterior, encara tenia més ganes de correr. Així que vaig fer una volta corrent a les Tre Cime. He seguit un camí sense pèrdua i molt bonic. He caigut i m'he fet algunes rascades a la cama. Les mans al principi del recorregut però he pogut seguir amb normalitat. També m'he creuat amb un grup en fila india i tots vestits igual de 100 militars italians molt educats. La veritat, m'he sentt molt observada. A prop del final, m'he trobat al Feliu, Marta i Teresa que m'han fet algunes fotos. Desprès he anat fins al cotxe i he tornat a buscar al grupet. Aprofitant he tornat a passar per la Forzella Orientale di Lavaredo.
La volta en si ha sigut d' 1h i 15' corrent i amb un desnivell d'uns 500 o 600 metres. Com que he seguit fent tomets, he fet un total de 1h 50' corrent i 10 minuts més caminant amb la T, la M i el F.

SOSTRE DELS DOLOMITES

2011-08-04T12:59:00.002+02:00

3 d'agost 2011
ASCENCIÓ A LA MARMOLADA DE PERNIA
Avui, el sector ferratero, li tocava fer la gran excursió de la sortida als Dolomites: la Marmolada, el cim més alt dels Dolomites d'Ampezzo (3.343 m) i de tots els Dolomites. A les 7 del matí ja haviem de ser als cotxes doncs l'excursió es preveia llarga perquè hi ha una via ferrada pel mig i a més teniem una estona de cotxe. A les 7:10 h sortíem dos cotxes (9 persones) destí a la Marmolada. A Cortina recollim la parella de Lleida i la d'Alacant i enfilem el nostre objectiu: el lago di Fedaia, on haviem de deixar els cotxes. Dels 3 cotxes, un enfila la carretera bona i els altres dos fem un tomb de cal Déu i arribem quasi 1 hora més tard. Total, que en arribar nosaltres al parking hi ha una desbandada general corrents a agafar el "funicular" doncs "es feia tard", de forma que deixem mig penjats a la parella de Lleida (l'Eduard i la Mar) i a la d'Alacant (Jordi i Maria) i al pobre Joaquim, que un cop té preparada la motxil.la i tanca el cotxe se n'adona que tot Cristo ja està dalt del "funicular". L'Eduard, la Mar i els d'Alacant decideixen fer la via de pujada al cim considerada normal, glacera amunt, mentres nosaltres, desperdigats i cagant llets, enfilem el camí cap a la via ferrada que ens conduirà al cim, La Marta V i la Teresa pugen amb un guia, en Filippo. Quin estrésss! Aquest camí es bastant freqüentat doncs permet arribar al cim per un costat i baixar per la glacera, amb l'atractiu de fer un tros per una via ferrada a 3.000 m d'alçada tot pujant. En poc temps arribem al coll de la Forcanada de la Marmolada (2.910 m), que és on té lloc l'inici la ferrada cap el cim. Allí ens trobem uns quants, doncs cal posar-se l'equip de ferrades i ha un petit reagrupament momentani, però que tot just dura 5 minuts. Ens quedem en Carles, el Pere, la Marta i jo junts per pujar cap a dalt. La ferrada és més senzilla del que diuen les guies. Té passos amb escales, ganxos, grapes però també parts de camí. En teoria la durada de la pujada eren 4 hores, de les quals 2 eren de ferrada, però amb el ritme que portàven tots, en 3-3:30 h hem arribat tots a dalt. La part final d'accés al cim no és ferrada sinò un llom una mica costerut amb neu que es feia bé sense crampons. Arribem a dalt a les 12:30 h, i es tapa per boira! I el més sorprenent: a dalt, a més de 3.000 m., hi ha un bar!!! Evidentment, allà és on es troba tothom! Després d'unes quantes fotos, un mos, iniciem la baixada també desperdigats però seguint el mateix ordre de la pujada. La baixada cal fer-la amb crampons doncs hi ha neu i un pati impresssionant. Es baixa primer pel llom i després s'entra a l'olla on està la glacera i que és la via normal de pujada. En un plis estem altre cop al "funicular", aquest cop a temps d'agafar-lo. En total, 700 m de desnivell de pujada i de baixada, dels quals 400 de ferrada en pujar. En arribar altra cop al parking ens trobem els "escapats" i, ara sí, ens reagrupem tots, enmig de bromes i rialles sobre la "escapà" que hi ha hagut. La tornada la fem per la carretera bona i en pocs temps arribem a Cortina.
Una gran excursió, una mica enterbolida pel fet de no haver pogut gaudir de les impressionants vistes que de segur deuen haver des del cim per culpa de la boira.
Un punt i apart mereix el "funicular". Fa dos dies varem anar amb un que era un pot per a 2 persones rovellat i plé de forats al sostre que a Catalunya l'haurien precintat fa temps. Avui ens ha tocat un altre semblant però que no estava ni cobert. Però que cutres que són aquesta gent!

Secció tortuguesninja caminadores. Avui hem tingut el plaer de compartir el dia amb l'Elena i en Sergi, a més dels ja clàssics Montse, Ferran i Dolors. hem fet un mix ferrata iniciació i ascens al Nuvolau, amb l'afegir del museu a l'aire lliure de les Cinque Torri. Hem complert els objectius de cada grup!

SEGON DIA I PRIMER DE MUNTANYA

2011-08-02T11:19:00.003+02:00

30 juliol. A les 9h30 ja som al carrer, a punt de marxa altre cop. Avui ens estrenem anant al Paso Falzárego (2.117 m) per pujar al pic piccolo Lagazuòi (2.778m) i bellíssim mirador del refugi Lagauòi (2.752m).
Iniciant un funcionament superorganitzat hem fet 3 grups: camí curt i directe l'agafa en Ferran, que no s'està d'històries.. Si Déu va fer els telefèrics devia ser per alguna cosa... La Montse i la Dolors, i poca estona més tard en Marcos agafen el camí normal, de la dreta, que salva en 1h i escaig els 700m de desnivell, ben acompanyades de la vista de l'Antelao Tofana de Rozes, per al coll d'on marxa ,el camí de la vall de Travenances. La resta del grup, ben equipats, enfilen el camí de l'esquerra, una mica més aeri, però res de l'altre món, i passant per un pont tibetà amb tota la ferralla a la cintura i amorrats a la sirga, degudament protegits i fotografiats pel silenciós Ximo de la Sènia, anem seguint la ruta fins arribar a les primeres galeries de la 1a Guerra Mundial, en una d'elles el Pauli buscant la fi d'una galeria, es fot dins d'un bassal d'aigua (o era un salt d'aigua el que havia dit el de la Sènia? "justi la fusti"...), les rialles de la Marta i de la Teresa se senten des del coll de Falzarego, anem pujant fins creuar a l'altra vesant i remuntant per una magnífica carena, arriben al Pic Lagazuòi. Abraçades i petons en retrobar-nos tots. La vista és espectacular, en Feliu opina que és la millor de Dolomites: ho veiem tot, la Marmolada, la Civetta, Les Cinque Torri, l'Antelao, etc.. 360 graus sense desperdici. Els oooooh en aparèixer al coll d'accés al Pic en divisar el plató de Les Tofanes han estat repetits per tots. S'eixamplava la vista meravellosament
Dinem a plaços al refugi on arriba el FuniVia, pura meravella! I arriba el plat fort del dia: El DESCENS. Baixarem per les galeries de Lagazuòi. I que són? Ni més ni menys que els passos que van excavar dins la muntanya, en només 3 mesos, els soldats italians durant la Primera Guerra Mundial. Foradada de dalt a baix, unes galeries vertiginoses ens ajuden a desfer el desnivell que hem guanyat al matí. Ajudats de la sirga i el frontal, vigilem no relliscar i ens fem creus del que devien patir aquella pobra gent.. Veieu la peli "Montagne in fiamme" per més informació...disponible a l'arxiu Izard Forrellad.
Alguna part del grup fa la feixa Martini que fou conquerida per aquest comandant italià entre cingles dominats pels austrohongaresos, una raconada impressionant que ens va fer sentir a tots i totes l,absurd que són les guerres...

VISIONS

GH DOLOMÍTIC

2011-07-29T11:55:00.007+02:00

GRAN HERMANO DOLOMITES és el nom que hem triat per definir aquesta experiència que avui comencem al centre: sortida internacional oberta a tothom, s'hi apunta qui vol, només cal ser major d'edat. Som 19 participants, d'entre 19 i 64 anys, 7 dones i la resta homes, diferents nivells de muntanya i objectius diversos, no ens cal cap productora ni martingales, entre el grup s'ha escollit encarregats per cada cosa, vist lo vist tothom ho fa de la pitjor manera per no repetir, algu ens envia a Milà quan tocaria Venecia, un altre es fa passar a recollir el darrer per dormir mitja hora més... Ja veurem com seran els cotxes de lloguer i la casa...La casa es composa de 5 apartaments de 4 persones cadascuna, amb els grups que van a cada aparta triats segons ves a saber quin criteri...ara toca dir qui som per ordre d'aparició amb lleganyes: SERGI (el benjamí del grup i pota tendra), MARCOS (diuen que és de La Floresta o li agraden les flors, les redactorrs encara no ho tenen confirmat), JOAQUIM (conegut com el correcaminos de la Sènia, beep-beep!!!), JOAN RAMON (ex-boss, abarrotador i to soot), MONTSE (sufridora del to soot i infermera general), TERESA (professional de la muntanya, sap de tot menys de fer maletes), CARLES (melenas el terror de la nenas i de les muntanyes), JAUME (las mata callando, diuen, és a dir expert-silencios), DOLORS (culta i molt organitzada, en fi... Una joia), PERE (li van les emes: música, muntanya, marta, masatges, multes, mascarpone, machiatto, etc), MARTA P. (infermera suplents i li van les pes: Pere, pacient, pastificcio i mooooltes coses més), FERRAN (anti samarreta verda, intente posar al Pauli a puesto i no sabem si ho farà ballant), ELENA (patidora responsable, discreta i encantadora... Esperem no s'encanti massa), ANTONI (candidat a primer de cordada amb la seva solvencia contrastada, però vaja, s'ho haurà de guanyar...), PAULI (expert en viariants i melons, de bon rotllo!!! I cerca ragazza.. Aparteu les italianes...), JORDI (agrònos i conegut arreu per la seua orientació), MARTA V (vinguda de can fanga no en té ni idea del que li espera), FELIU (pro tres mil en amunt, ripetere italiano questo anno), ARES (la benjamina del grup, campiona di tutto, italiani trimola ce una bella ragazzineta).

29 JULIOL. Són les 7h del mati. Som a l'aeroport, ben esmorzats, amb els 60kg estrictes de pes grupal degudament facturat ja fa estona.
L'anada ha estat prou plàcida. TOTS hem arribat molt puntuals menys l'organitzador: en Pauli, que amb un glamour espectacular amb la seva maleta de rodetes, (qui l'ha vist!) ha aribat 10 minuts tard (es veu que no trobava el SIMAGO). El grup ja denominat GRAN HERMANO DOLOMITES,, que no GORMITIS, com li van dir a la Montse, ha decidit nominar-lo. Mentre en Carles, Joaquim, Pauli i Joan Ramon juguen a la butifarra, rebem una trucada de l'Izquierdo... Ja es a dins.. Esperant.. INAUDIT!!! Quina puntualitat!!! Aquest viatge promet!!!! Deixem el que fem i tots cap a dins, passem els controls i ja ben decidits encarem la cua per entrar a l'avió. I arriba el moment de la veritat: la motxilla d'en Pauli comença a "bafanculo". Els melons no passen el control. I en fi, ell i la Teresa necessiten l'ajut dels companys per alleugerir pes de les bosses respectives... En Joan Ramon no ha tingut cap problema i això que també portava dos bosses.. L'hostessa no sabia on mirar ja que aquella malla rotllo torero us podeu imaginar el que marca! Superat ja l'últim entrebanc i ja a dins donem una mica l'espectacle, fins que ens fan callar.

Arribem on time a Milà, i un cop hem recuperat els petates iniciem l'aventura per trobar els cotxes. Dos hores més tard i després de conèixer totes les terminals de l'aeroport sortim repartits en 4 magnífics cotxes cap al destí. RECORD EN LA HISTORIA DEL CENTRE!!!!! Tardem només 100metres en perdre'ns tots els cotxes, malgrat el dossier tan ben preparat... I el gust que dóna saltar-se el programa.. 200 km més tard ens reagrupem, i amb el ferm propòsit de nontornar-ho a repetir... HI TORNEM! Per resumir.. Arribem a lloc a hores diferents i per camins diferents... Instal.lació als magnífics Fawlty Towers apartments... I sopars variats.. Uns a casa, altres al bar...

JA TENIM LA CUITA A AQUI !

2011-06-10T14:35:00.001+02:00

ÚLTIMES NOTÍCIES:

A la web de la Cuita el Sol, trobareu l’estat de la vostra inscripció: web oficial

La Vallferrera, Àreu i el Monteixo estan a punt per rebre la vostra visita.
No cal trepitjar neu per arribar al cim del Monteixo.
Les prediccions meteorològiques indican que es podrà fer l’itinerari normal fins dalt de tot.
La baixada del Monteixo es farà pel Jespedil, bordes de Crusos i Àreu. Una mica diferent a la pujada, però molt més còmoda, ràpida i tranquil·la.
El sopar-botifarrada ofert pel poble d’Àreu es servirà a l’arribada al poble a partir de 2/4 de 8 del vespre (amanida, botifarra amb mongetes, gelat, pa, vi i agua). Repasseu be si hi esteu apuntats, i el que es vulgui apuntar, encara ho pot fer, enviant un mail a feliu@izard.cat.
Recordeu que la sortida del joves i les noies es farà, sDv, a 2/4 de 4 i els nois a les 4 de la tarda.

METEO REBUDA de la web LA METEO QUE VIENE

Meteo Cuita el sol: Bella tarde para realizar la subida al Monteixo (2.904m)en la zona de la Vall Ferrera (Pallars Sobira) persiguiendo al sol que estará poniéndose al darse la salida desde Àreu. Dura subida de 1.670m de desnivel en 4,7 km de distancia.

Meteo: Se espera un día soleado, con sólo algunas nubes por la tarde y alguna gota suelta al final del día, más hacia Gerona, pero poca cosa en Lleida. Iso 0º subiendo a 3.000m esa tarde, con unos 14ºC esa tarde en Areu y sólo 3ºC en la cima del Monteixo. Bona sort a tots!!

SANT MAMET 2011 - ARA SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII !!!

2011-05-29T10:57:00.004+02:00

Mentre la meitat de catalans celebren els èxits del FCB i l'altra meitat pensa que ha de fer per donar-se a conèixer com aINDIGNAT (què poden ser els mateixos, és clar), un grup de dones del CUDOS (dues d'Artesa i dues d'Alentorn) celebren que han pujat al Tourmalet de La Noguera, a SANT MAMET, amb btt.

Des de dalt deixen anar tota la seva força de veu pel damunt de tot el Montsec, fins als Pirineus, passant per tota la plana de la Noguera, primer cridant de felicitat, després recordant a tota aquesta meravella de la natura que també estem INDIGNADES i, per darrer, encoratjant al barça per a què faci un bon partit; en els nostres sentiments tot hi cap...

Doncs si... dues vegades ho havia intentant i per fi... a la tercera, la vençuda!!

El dia és presenta molt bé, ennuvolat de bon matí i clarianes a migdia.

Sortim d'Alentorn, l'Eva i jo, poc més tard de les 7; abans de les 8 ens trobem a Alòs amb la Maite i la Teresa d'Artesa-CUDOS, petons, foto i a pedalar que ja és hora !, sense descans, xino-xano, i amb algun que altre problema mecànic, arribem en una mica més de 2h i mitja a dalt de Sant Mamet (1.391m), 14km de pujada, 1.200m de desnivell i amb la millor vista que us pugueu imaginar, a nord el Montsec de Rúbies amb els Pirineus al fons, a l'oest el Montsec d'Ares, més enllà el de l'Estany, a sud la plana de la Noguera amb la vall d'Ariet sota nostre,... espectacular!!! 180 graus de paisatge immillorable.

Més informació de la ruta al post que vaig fer l'any 2009 MAMET, EL TOURMALET DE LA BTT

Gràcies a les meves companyes d'ascensió !!!

VISIONS

Camí de Baldomar

A Alòs, nervis per començar a pujar !

Ras de Sant Mamet (1.391m)

Punt geodèsit

Ermita de Sant Mamet

A Alòs, celebrant-ho !!

EL JUANJO HA FET CIM!!!! ENHORABONA CAMPIÓ!!!!

2011-05-21T13:56:00.000+02:00

A les 9h50' d'avui, hora d'aquí, l'expedició al Lhotse (8.516m) del Juanjo Garra ha fet cim: el Juanito Carlos Pauner, Javier Pérez, Juanito Oiarzábal i Juanjo Garra, tots ells han trepitjat el cim de la quarta muntanya més alta del món.
Podeu felicitar al Juanjo des del seu blog i també conèixer tot allò que vagin dient, ara estan baixant.
http://juanjogarra.wordpress.com/
ENHORABONA A TOTS !!! us esperem amb una forta abraçada.

XXII – CICLE DE PROJECCIONS “ JORDI GUIVERNAU”

2011-05-20T11:21:00.003+02:00

Data: Dimarts, 31-Maig-11
Hora: 20.30 h
Local del Centre Excursionista de Lleida.
c/ Comerç, 25 tlf. 973242329

Coordina:
Jordi Timoneda / e-mail: jorditimo@gmail.com

Tìtol :
"Mera Peak al Nepal”

Autor/s:
Teresa Serentill i Isa Feliu

Tema:
Treck pel Nepal, des de Tumlingtar a Lukla, pujant al Mera
Peak i L'Amphu

Treck pel NEPAL, des de Tumlingtar a Lukla pujant el Mera Peack i L'Amphu La.

Vivenciarem les belles imatges i vivències d'un treck particular. A tots els països podem trobar bells racons on gaudir d'uns moments inoblidables, però quan et perds per entre els grans cims de l'Himàlaia i per entre les seves profundes valls aquest encant és especial, màgic. A la vegada compartirem amb la Teresa i l'Isa la gran passió per pujar muntanyes i aquest desig inexplicable que ens mou a gaudir mitjançant l'esforç i sacrifici per uns moment de glòria d'estar durant no més d'uns minuts d'alt d'un cim o coll mirant les muntanyes més altes i boniques del món.

LHOTSE 2011. PRIMER INTENT A CIM

2011-05-19T12:21:00.001+02:00

Aquesta és la cronologia prevista:
Día 17: pujar al C2
Día 18: pujar al C3
Día 19: pujar al C4
Día 20: intent CIM
Día 21: baixar al C2
Día 22: bajar al CB
Tota la informació de l'expedició LHOTSE 2011, on hi ha l'amic Juanjo Garra, la trobareu a http://www.expenews.com/en/expeditions/167/dispatches?id=2665

SORTIDA CUDOS: Artesa de Segre- trialera Oliola -Ponts-Artesa de Segre

2011-05-02T19:00:00.006+02:00

Com a molts pobles, a Artesa de Segre hi ha una afició a la BTT força important, el club CUDOS aglutina gent de totes les edats i que practiquen tota mena d’esports de muntanya; el passat 23 d’abril em vaig apuntar a fer una volta amb ells amb la intenció de pujar a l’ermita Mare de Déu de Solers amb el nou nucli nascut després de la desaparició de Tiurana, pujant per Tudela: un tomb pel Mig Segre.

Sortim del cementiri d’Artesa, creuant les obres de la variant que s’estan fent, cap a Tudela, amb primera estació a l’ermita de Santa Fe; en pocs quilòmetres planeja una pista fins a trobar un bon tram de corriols i trialeres que ens porten a Oliola, on ens resguardem del xàfec que ens ha vingut a sobre... xops decidim fer un bon esmorzar a cal Escolà de Ponts, on amb el bon tiberi s’inclou un bon garatge per resguardar les bicicletes... ja no pugem a Solers, decidit!... en canvi ens preparen una tornada més llarga, ja no plou i tenim ganes de pedalejar...
Per camí del canal d'Urgell anem guanyant alçada fins al Tossal, seguint cap a Collfred, Coll-del-rat, baixem pel costat del canal aigües amunt fins creuar prop del Pont d’Alentorn i per l’Horta cap a Artesa.
Des de les 8 del matí que ens trobem als Bombers fins les 2 del migdia, netegem les bicicletes al rentador abans d’anar a dinar... millor Sant Jordi, impossible!!!

Us passo la ressenya i alguna foto.

Distància: 40,1 quilòmetres
Altitud min: 302 metres, màx: 540 metros
Desnivell: 575m
Temps amb esmorzar inclòs: 5 hores 40 minuts

VISIONS

Ermita de Santa Fe - TUDELA

Corriols d'OLIOLA

Aixopluc a OLIOLA

OLIOLA

Fang pel davant i pel darrera

LA MEVA IL.LUSIÓ PERSONAL: ANAR A TREBALLAR AMB LA BICICLETA

2011-04-21T14:22:00.002+02:00

De petites, a casa, no ens portaven massa a Lleida, bé, de fet no ens portaven massa a enlloc; la gran ciutat, Lleida, ens quedava molt lluny i no varem necessitar mai un hospital ni cap clínica on ara van els nens amb el primer estornut; si pujàvem tots 6 al Seat124 del pare era per anar a Manresa, però a Lleida mai, la plana del Segrià ens quedava molt lluny, la C-1313 era plena de revolts i no hi teníem cap familiar per anar a visitar.
Als 18 anys, amb el Seat850 de la meva germana, vaig anar cada dia a estudiar a una escola universitària que hi havia a Vilanova de la Barca, durant tot un curs; la carretera de Cubells a Balaguer es feia inacabable, no m’ha agradat mai conduir (tot i que no em fa gens de mandra) i no m’agradava gens ni mica enfilar la 1313 de tornada, no s’acabava mai !!!.
A casa no varem tenir mai cap bicicleta, vaig aprendre damunt de les que tenien les meues amigues estiuenques de Barcelona que pujaven any darrer any i que, amb les seves flamants BHs, envejava i compartia (i molt agraïda!); la bicicleta no era necessària, llavors es considerava una joguina que a casa no ens podíem permetre.
Fa uns anys que m’hi he aficionat i m’agrada molt... i vet aquí que, avui, he vingut a treballar amb la meva MENDIZ (bicicleta de carretera o de corredor) i que només fa 6 mesos que tinc (de segona mà!), però no és un trajecte qualsevol, urbà per anar a trebllar, he anat des d’ALENTORN fins a LLEIDA: he sortit amb el sol (a les 7 del matí) i he arribat amb 2h30’ (mitja de 26,5), fent els 62 km que hi ha entre la casa del poble i la casa de la ciutat.
Ha estat fantàstic!!! He recordat l’antic traçat de la C1313 (ara C26 fins a Balaguer i C13 fins a Lleida, em sembla...), m’han passat pel cap tots aquells records que abans us contava, he entrat pel polígon (on amb el meu 850 feia gemegar les rodes, recordeu?), he passat pel passat més recent, la Llotja, el Pont del Manterola, el nou cobriment de les vies, les obres de Ronda,... UN DIA PERFECTE !!! quin pogués cada matí anar a treballar amb la bicicleta...

BIKORIENTACIÓ PER L'HORTA, una manera divertidissima de gaudir de la btt

2011-04-21T14:02:00.001+02:00

El passat diumenge 17 d’abril es va fer la primera BIKORIENTACIÓ A L’HORTA DE LLEIDA, organitzada per l’empresa DRAC ACTIU http://www.dracactiu.com/ .

La bikorientació és un cursa esportiva popular que combina btt i orientació, en la que els participants fan un itinerari en bicicleta amb l’objectiu de trobar una sèrie de balises o fites, comptant tan sols amb l’ajut d’un mapa (on no hi ha marcat ni el nom dels pobles on passa la ruta).

Va passar per llocs singulars de l’horta de Lleida, des del terme municipal de Lleida fins a Torres de Segre, pujant a l’ermita de CARRASUMADA, tornant pel poble de Sunyer, combinant l’horta amb el secà.

La BIKO fa que gaudeixis de la pràctica esportiva, combinant idealment cultura, natura i esport.
La inscripció pot ser per grups de fins a 3 persones, en la modalitat familiar o amics, hi ha tres recorreguts possibles, el verd, el blau i el vermell; hi ha un horari de verificació per a què puguin sortir els grups esgraonadament i un horari de sortida en tram neutralitzat.

PERFILS DE LA PROVA

Perfil blau (entre 20 i 25Km), nivell de dificultat mitjà; és el que varem fer nosaltres i ens va sortir 50 km !!!

Perfil de la prova cronometrada. No hi ha tram neutralitzat fins la sortida (5 quilòmetres d'anada i tornada aproximadament).

Perfil vermell (entr 50 i 60 km), nivell de dificultat avançat.

Perfil verd (entre 10 i 15 km), nivell d'iniciació i popular.

Un EXCEL.LENT a l’organització i un dia per recordar, esperem amb impaciència una segona edició. http://www.trekorientacio.com/bikorientacio.php

VISIONS

V DONA DE FERRO, TOT A PUNT

2011-04-20T13:15:00.001+02:00

Tota la informació la teniu a la web de CC Mollerussa

http://www.clubciclistamollerussa.com/index.php?option=com_content&view=article&id=60&Itemid=27

LA PORTALS, DE NOU UN ÈXIT TOTAL

2011-04-20T10:36:00.001+02:00

11/04/11 Mes de 1500 corredors han participat a la II edició de La Portals Israel Núñez ha estat el primer amb creuar la meta Mes de 1500 corredors han participat aquest diumenge en la segona edició de la Volta a Montserrat en BTT - LA PORTALS, que s' ha disputat amb sortida i arribada a Collbató, en una esplèndida quasi estiuenca matinal, recorrent 55,600 quilòmetres per la muntanya de Montserrat, passant pels quatre portals d’entrada a la Muntanya, Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat.
Encara que la proba no te caràcter competitiu, l' exprofessional Israel Núñez, guanyador de la Titan Desert de 2009 ha estat el primer amb creuar la meta. El gran ex corredor Melcior Mauri, ha estat homenatjat en aquesta edició de la proba que organitza el Club Esportiu Lataca, commemorant el 20e aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a Espanya 1991.
A destacar la presencia del pilot motociclista Carles Checa i de grans excorredors ciclistes com el basc Marino Lejarreta, Josep Lluis Laguía, Miquel Angel Iglesias, José Recio, Francesc Sala, Angel Edo, Israel Núñez, Jaume Vilamajó, Celestino Prieto, Pepe del Ramo, Carlos Hernández entre altres.
El dissabte abans de la proba, Marino Lejarreta amb Mauri, Laguia entre altres destacats participants varen visitar les Coves del Salnitre. Ja el mateix diumenge, l'entrega de dorsals va anar perfecte, sense aglomeracions. Abans de la pròpia Portals ha tingut lloc la Pedalada Solidaria amb un recorregut de 10 quilòmetres aproximadament al voltant de Collbató. Tots els participants han gaudit d' una botifarrada al finalitzar La Portals, mentre el nens i nenes del territori han entregat en prova d'agraïment als exprofessionals, un record fet a Collbató.

Notícia treta de la web oficial de La Portals, on hi trobareu les fotos de la prova i tota la informació.
http://www.laportals.cat/

VISIONS

La Contra de La Vanguardia d'avui: KILLIAN JORNET

2011-03-30T12:42:00.006+02:00

"Poner el cuerpo al límite me hace llegar a lo más hondo"

...

A veces al cruzar la meta sientes rabia;...

otras, amor por todos los que han estado a
tu alrededor; otras, orgullo o felicidad pura,
y es entonces cuando te pones a llorar. Pero
una vez has sentido una emoción así quieres
volver a sentirla. Es como el amor: cada
vez quieres más y más a menudo.
..//..

La montaña es algo que necesito para sentirme

seguro y vivo. Levantarme por la mañana,

ver kilómetros de bosque, que el viento

me dé en la cara...

...

UNA CLÀSSICA: EL TUC DE BACIVÈR (2.644m)

2011-03-28T20:34:00.001+02:00

Per la facilitat d'accés, per la bellesa del trajecte, per la vista des del cim, per..., per tot això junt , el Tuc de Bacivèr és un dels cim més freqüentats de la Val d'Ara amb esquí de muntanya.
Sortim de l'aparcament de l'Orri de les pistes de Baqueira (a l'entrada del Pla de Beret), enfilem la vall que ens queda a l'oest, entre el pic de Baqueira i el mateix Bacivèr, per la canaleta que queda a l'esquerra del fons de la vall; deixem les pistes, les pilones i la gent per endinsar-nos en bells boscos de pi negre amb molta varietat de paratges, sota grans roquissars. Arribem al Lac de Bacivèr de Baish (ara només s'intueix, està cobert de neu i gel), abans d'arribar-hi ens dirigim a N per anar pujant fins a un gran pla on ja es veu el cim; anem a buscar el llom a la dreta del cim per on remuntarem els darrers 100m de desnivell per l'aresta, sense cap dificultat, sobretot cal anar llum de la carena Bacivèr-Saumet que és on es sobreacumula molta neu i sovint inestable.
El Tuc de Bacivèr es troba entre Montgarri i el port de la Bonaigua, la vista dels Pirineus des del cim és impressionant!!!
La baixada pel mateix lloc, tot i que pot haver-hi diverses variants, la pala magnífica de sortida ens porta per un llarg flanqueig fins a trobar les traces de pujada.

Total

850m de desnivell
2h30' de pujada 1h de baixada
Neu pols a la pala del cim i pesada a partir de 2.000m

VISIONS

Lliscant per la Cerdanya, El Puigllançada (2.409m)

2011-03-18T20:27:00.000+01:00

Llibreria Horitzons: El Puigllançada (crònica penjada a la seva web de la sortida del passat dia 13 de març).

El diumenge vam anar amb un grup d’amics a fer el Puigllançada des del Pla d’Anyella, o sigui sortint del aparcament dels Alabaus, La Molina. La veritat es que després de dissabte de pluja i neu que va fer, el dia es va llevar amb sol i cel blau i uns 40 cms de neu nova al terra. El paisatge era, senzillament, impressionant amb el paquet de neu nova, les branques dels arbres doblegades per la neu que tenien al damunt , un cel blau i sense ni gota de vent.

Vam iniciar la pujada sobre les nou, tot just quan obrien les pistes i ens van anar dirigint per l’esquerra de les mateixes tot disfrutant de la neu verge i patint una mica per obrir traça en una neu bastant profunda, sobretot els que anaven amb raquetes. Poc a puc vam anar remuntant per una coma poc marcada fins sortir molt a prop del Cap de la Comella i les Costes d’Huget. Per aquests amplis plans ens vam dirigir cap a l’estació superior del telecadira de Torrent Negre de l’estació de La Molina però al arribar-hi un empleat de l’estació ens va dir que no podíem continuar donat l’elevat risc d’allaus que hi havia. Sincerament ens vam quedar molt sorpresos ja que, si be era cert que els risc d’allaus era molt alt, el tram que ens faltava fins el cim del Puigllançada es pràcticament pla i allà dalt el risc es nul. Per acabar-ho d’adobar i des de on érem es podia veure com al cim hi havia gent i mentre aquesta persona ens deia un cop i un altre que no podíem continuar eren incomptables els esquiadors que es sortien de les pistes per baixar per neu verge per zones molt més dretes on el risc d’allaus si que era marcat, li vam fer notar aquest fet i no ens va fer el més mínim cas, és més ni ens va contestar, serà que ells van pagar el forfait i nosaltres no ?. Després de parlar-ho una mica entre tots vam decidir no continuar i anar baixant, això si ho vam fer amb un cert mal gust de boca.

Per els anàvem amb esquís la baixada va ser extraordinària, especialment a la part alta de la muntanya on el fred va mantenir la neu seca, lleugera i profunda. Va ser tot un immens plaer baixar amb aquella neu i anar buscant les zones on encara no havia estat trepitjada. A mesura que vam anar baixant vam anar trobant la neu més humida i pesant i al final es deixava esquiar be però era molt pesada i calia fer molta força de cames per dominar-la. Al arribar de nou al aparcament vam fer tots plegats un cerveseta al bar de l’estació d’esquí que ens va semblar gloria divina.

En total vam ser 11 persones, tres amb esquís i la resta amb raquetes que vam fruir molt del dia i a tots ens han quedat moltes ganes de tornar-hi. A tots els que van venir moltes gràcies i fins la propera i a tots els que no van voler venir perquè tenia que fer mal temps doncs, senzillament, vosaltres us ho vau perdre.

TOTAL: 475m de desnivell, 3 hores.

VISIONS:

JUANJO AL LHOTSE

2011-03-18T12:07:00.002+01:00

L’alpinista Lleidatà, Juanjo Garra ens presentarà el seu nou repte:

Escalar un altre cim de vuit mil metres a la serralada de l’Himàlaia.

Tindrem l’oportunitat aquest proper dissabte 19 de març, a les instal·lacions de Noguera Piñol (*) de compartir amb ell, les vivències, il·lusions i quimeres, que porten a un equip a conquerir els cims més alts per poder veure els horitzons mes llunyans.
Us esperem a les 18 h, farem la presentació de la nova expedició i després en Juanjo ens projectarà la pel·lícula filmada per ell mateix,“Everest: un somni fet realitat” (32 m), a l’acabar sou convidats a brindar amb una copa de cava.

(*) Noguera Piñol
(Camí Vell d'Alpicat 25110
Alpicat (Lleida)

VOLS VENIR ALS DOLOMITIS ?

2011-03-16T11:16:00.001+01:00

El Centre Excursionista de Lleida organitza una sortida als DOLOMITIS, a pujar Ferrades !!!, us passo la informaició per a qui pugui estar interessat:

Reunió del 6 de març:

Molts esteu preguntant el pagament:

Fins al 18 de març hi ha temps per pagar uns 125 euros per agafar els bitllets de vol.
Després de setmana santa triarem l'apartament i zona per anar: penseu en 300 euros a repartir entre 3/6 persones.
Al juliol agafem el cotxe/furgoneta 250 euros entre 3 a 8 persones.
Persones confirmades:
Joaquin de la Sènia, Paulino Grau, Antonio Satorra, Joan Ramon Segura, Teresa Serentill, Montse Ibànez, Dolors Pericon, Carles Sàez, Jaume Garcia, Elena Berga, Pere Mor, Marta Puyal, Marco (13) ()
Mostren interès: Un amic del Joaquin, Robert Marín, Pere Mor, Marta Puyol, Neus Bernaus, Ramon i fill,

En la reunió del dia 25 de febrer es va decidir:
Que aniríem els dies 29 al 7 d'agost.
Aniríem amb avió sortint de l'aeroport d'Alguaire (que després no es digui que no li donem vida).
En arribar a Bergamo llogarem un cotxe o furgoneta per anar a Cortina d'Ampezzo o un poble proper on llogaríem un apartament.
Són 10 dies = 8 dies d'activitat on faríem trekking, ferrates o escalada. En principi no volem fer les ferrates més dificils sinó les que ens semblin més interessants.
Els bitllets de l'avió els treurem el 15 de març per la qual cosa cal confirmar l'assistència - i deixar 125 euros per agafar els bitllets ja que posteriorment pugen de preu.
Per qualsevol dubte posar-se en contacte amb junta@cel.cat o tserentill@paeria.cat

SERRA DE MIRAMAR, a l'ALT CAMP, amb BTT

2011-02-20T23:32:00.014+01:00

Amb els companys de bikesport de Lleida (http://www.bikesportlleida.com/explorer.html ) m'animo a fer un ruta per l'Alt Camp, a la serra de Miramar, sortint de Valls i tornant a Valls, som un grup molt nombrós, 30 bikers de totes les edats i nivells.

A les 8 a la passarel•la i a les 9h30' comencem a pedalar, des d'un parc al sud de la ciutat on aparcarem els cotxes i sortirem direcció Pla de Santa Maria en uns 10km, allí un bon esmorzar per preparar-nos la pujada a la serra i per les traileres. Esmorzem amb molt bon ambient a la cafeteria l'Esplanada, a fora les bicicletes fan un goig!, fins i tot un tàndem que baixa per les trialeres que fa feredat!.
Refets de la primera suada enfilem pistes pedregoses fins a Figuerola del Camp (474m), al peu del Tossal Gros (862m); la serra de Miramar està composada per tres elevacions importants: el Tossal Gros, la Cogulla i el Tossal de Somerota; però no hi anem al Tossal, continuem pel capdemunt del municipi de Figuerola (on va viure els darrers dies el periodista Ramon Barnils) per una pista que ens porta fins endinsar-nos de ple a la serra.
Al km. 20 ens situem al punt més alt de la ruta, el llogaret de Miramar, amb l’església romànica de Sant Mateu (altar dedicat al patró dels excursionistes, Sant Bernat de Menthon), a la vessant est de la serra i amb una bonica vista sobre la plana de Valls i el mar, les cases del nucli penjades a la serra mirant a mar...
El dia és esplèndid i els paratges encara més; ens queda una forta baixada per un terreny molt descompost que se'ns fa difícil el control de la bicicleta; la Iolanda es lesiona, vegeu quins "torniquet" li preparen !!, en pocs quilòmetres arribem a la carretera del coll de l'Illa i l'ambulància se l'endu a Valls... tíbia i peroné trencats !!! coi de mala sort !!! en fi... des d'aquí, UNA MOLT CURTA RECUPERACIÓ IOLANDA !
Remuntem un parell de kms la carretera N-240 i per un trencall a la nostra esquerra baixem per una trialera, molt ciclable i divertida, fins a l'alçada de l'entrada a Masmolets on tornem a prendre la 240 i cap a Valls.
Poc més de 31km
840m de desnivell
4 hores en total

VISIONS

NEPAL 2010 a BENICÀSSIM

2011-02-16T09:49:00.002+01:00

EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BENICÀSSIM CELEBRA UN NUEVO CICLO DE “TEMPS DE MUNTANYA I NATURA”
EL CENTRO EXCURSIONISTA DE BENICÀSSIM CELEBRA LA TERCERA EDICIÓN DEL CICLO “TEMPS DE MUNTANYA I NATURA”CONVOCATORIA PRESENTACIÓN ACTOS X ANIVERSARIO DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE BENICÀSSIMEl Centre Excursionista de Xàbia celebra sus 35 años con unas jornadas repletas de actividadesCONVOCATORIA DE PRENSA – Presentación de actividades con motivo del X aniversario del Centre Excursionista de BenicàssimEl Centre Excursionista expone sus imágenes más inéditas y actuales en la Casa de Tena
El Centre Excursionista de Benicàssim continúa con su programación de conferencias y actividades con una nueva edición del programa Temps de Muntanya i Natura. El próximo fin de semana, del 17 al 19 de febrero, se celebrarán tres conferencias en el Salón de Plenos de la Casa de la Cultura, a las 20 horas.
El jueves 17 de febrero Isabel Feliu i Oliu ofrecerá la conferencia “Pisando montañas, recuperando identidades”, en la que revivirá un viaje de ascensión por las montañas más altas del mundo. Tal y como explica la conferenciante, “en todos los países encontramos lugares maravillosos y rincones para disfrutar de momentos inolvidables, pero cuando te pierdes entre las montañas y valles del Himalaya, el encanto es especial, mágico. Nepal es un país fascinante, que nos invita a querer las cosas más sencillas de la vida”.
Juan Pablo Aracil será el encargado de dar la charla del viernes 18 de febrero, bajo el título “Atravesando el cabo de Hornos a vela”. El cabo de Hornos es un lugar mítico para todos los navegantes y amantes de la vela, su geografía inhóspita y sus condiciones meteorológicas extremas forman parte de una combinación única e irrepetible que tiene como resultado que reúna debajo de sus aguas los restos de más de quinientos naufragios ocurridos desde su descubrimiento hasta la actualidad. Cruzar este cabo se ha definido como subir al Everest de la navegación a vela.
Por último, el sábado 19 de febrero, tendrá lugar la conferencia “La cueva más profunda del mundo” de Jorge Membrado y Jesús Martínez, quienes contarán su experiencia en la sima Krúbera-Voronya, situada al mazico de Arábika (Serranía del Caucaso) dentro del territorio de la pequeña República de Abjasia, que ha pasado a ser un referente mundial por ser la cueva más profunda conocida, concretamente con 2.191 metros de profundidad. Esta exploración sólo se puede realizar con el soporte de una expedición internacional, donde además de explorar y superar dificultades de pozos verticales, estrecheces y galerías inundadas, los espeleólogos se ven obligados a realizar la topografía de la cavidad.
Para más información se puede consultar la página web www.centreexcursionistabenicassim.org.

PER LES AIGÜES DEL CANAL D'URGELL

2011-02-09T23:32:00.005+01:00

A primers del s.XVI ja trobem els primers estudis per construir el Canal d'Urgell; el somni de regar la plana de l'Urgell el trobem molts anys abans ("el clot de l'infern" com s'anomenava la plana d'Urgell), des dels àrabs; però no és fins al XIX que no poden començar les obres, sota la direcció de l'enginyer Domènec Cardenal Gandasegui, començà al 1.853 i acabà el 1861.
350 anys més tard dels primers projectes i estudis, al març de 1862 es regà la primera finca, a Agramunt.
Més informació a la web del canal http://www.canalsurgell.com/historia.php .
Document històric molt interessant: http://soltorres.udl.cat/bitstream/10459/1643/1/LLCU-1-0001.pdf , descriu en tot detall la història del canal, la seva construcció i totes les dades tècniques.

Us proposo una ruta en BTT per descobrir els primers quilòmetres del canal, des d'on neix fins a Artesa de Segre, sortint d'Alentorn i que vaig tenir el plaer de recórrer fa pocs dies; una dia d'hivern, després d'una bona pluja, els camps comencen a estar verds, els fumerals de les cases ens recorden l'olor dels pobles, el sol ja escalfa i els núvols es fan fonedissos... mirem enrere, el camí de Vall-llebrera ens deixa una visió d'Alentorn preciosa...

Des de Vall-llebrera recuperem la carretera en direcció a Artesa fins arribar a l'encreuament d'Anya i des d'allà fins al poble; des del poble d'Anya, al cap de munt del mateix, surt una pista ben marcada i ciclable que ens porta fins a Torreblanca, girem la mirada i veiem com la pluja del dia abans ha deixat una capa de neu al Montsec i a Comiols...

Arribem al poble de Torreblanca (420m) dalt d'una elevació que domina la vall propera d'Anya a Montmagastre (terme actual d'Artesa), hi ha el Castellot, una fortificació medieval de la qual en resta un tram de muralla de grans carreus i una torre escairada, mig enderrocada, com una avançada defensiva. Prop seu es troba l'església romànica, en ruïnes, de Sant Joan. D'una nau, té la volta en part esfondrada; l'absis semicircular té arcuacions llombardes i l'arc triomfal recolza sobre columnes amb capitells d'ornamentació rústega. En creuar Torreblanca baixem fins a creuar el riu Segre per un gual amb un pont penjat abandonat al damunt, una pista que voreja el riu aigües a munt, a la dreta, passem per Mas Ferran i continuem per la mateixa pista fins arribar a la Casa de les Comportes i la presa del Canal, aquí és on neix el Canal d'Urgell (Repartidor de Ponts).
La construcció i ubicació en el llit del riu Segre de la presa que havia de derivar l'aigua cap al canal d'Urgell, va anar precedida de detallats i llargs estudis.

Finalment es va decidir col.locar-la en el terme del Tossal (poble avui dia agregat a la vila de Ponts), on el riu fa uns meandres molt acusats, en el lloc conegut com la Llenguadera. En l'emplaçament d'aquesta presa es va tenir en compte, entre altres motius:
- La naturalesa geològica del sòl on assentar-la.
- El lloc més adient on situar-la.
Les obres de la presa varen finalitzar l'any 1862. Tenia una llargada de 170 m. i una altura de 4,80 m. Estava fixada a terra ferma mitjançant 16 pilots de fusta, revestits de maçoneria.

A l'octubre de 1907, una forta riuada del Segre perjudicà la presa i produí alguns desperfectes, com també va succeir el novembre de 1982.

Seguim la pista principal passant per la Xopera d'en Pau fins arribar a la carretera C-13 al pont del riu Llobregós; podem anar a esmorzar a Ponts i tornar pel mateix camí, ara amb la intenció de resseguir tot el Canal fins a Artesa.
El camí que surt de la C-13 (pel mateix que hem vingut) està asfaltat els primers 1,2 km i a la dreta, en trobar una gran creu, prenem el camí del Tossal, cap a la Xopera i la Casa de les Comportes (assut i presa), construïda l'any 1908 i la moderna església dedicada a Sant Isidre Llaurador, alçada durant els anys 1949-1950; l’accés és tancat i cal demanar autorització a la Casa Canal per poder-hi entrar i visitar.

Allà mateix el Canal s'endinsa pel túnel de Llenguadera (282,9m), continuem per la pista que passa entre la serra i el riu fins a Mas Ferran, i a pocs metros trobem la sortida del túnel, amb una altra casa de comportes.
Seguint per la banqueta del Canal arribem a l’església romànica de Sant Bartomeu, quedant a la nostra esquerra el poble del Tossal i a la dreta el seu cementiri.
Sense deixar de resseguir el canal passarem per sota Collfred, Vilves, per damunt de la Colònia de la Fàbrica del Pont d'Alentorn i fins a trobar un altre túnel del Canal... i cap a la C-13 fins a Artesa.

A Artesa de Segre podem pujar al turó del Castellot, símbol identificatiu de la població, 100m de desnivell amb pendent del 20% ("a la basca"), pista que surt de la part alta del poble on hi ha els dipòsits d'aigua; en Vidal i Vidal comenta en el volum tercer de la seva trilogia Les Terres de Ponent: "Una imatge que vista de lluny, fa evocar l'escultura que cimeja el Corcovado, sobre Rio de Janeiro"; al març del 1964 el bisbe d'Urgell inaugurava la imatge del Sagrat Cor i la gran creu situada al seu darrere.
Baixem i anem a buscar la carretera de Baldomar, creuant el riu fins a Vernet (per la Palanca); a la part alta del poble surt una pista que voreja l'alta serra que hi ha damunt el Segre fins a portar-nos a Alentorn un altre cop.

TOTAL: 50km, 500m de desnivell i tot un dia de ruta.

Adjunto un parell de rutes wikiloc que més s'atansen a la travessa.

Esglèsia de Sant Isidre Llaurador

Partidor de Ponts

Presa de Ponts i assut

boca sud del túnel de Llenguadera

Esglèsia de Sant Bartomeu (El Tossal)

Per sota la segona casa de comportes

Si disposeu d'algun dia més i coincideix amb les visites guiades que es fan al túnel de Montclar, val la pena no perdre-s'ho, va ser durant molts anys el túnel de canal més llarg d'Europa... ho deixo per una altra entrada.

CRONOESPOT 2011 CAMPIONAT D'ESPANYA - GRANPALLARS

2011-01-25T11:12:00.002+01:00

diumenge 16 de Gener de 2011 – Kilian i Mireia imposen la seva llei a la CRONOESPOT

Diumenge,16 de Gener a les 11:30 en un matí radiant de sol i amb neu dura, 230 corredors s’han aplegaper participar en la 2ª Cronoespot. 2ª cronoescalada d’esquí de muntanya que es realitza en l’estació d’esquí de Gran Pallars Espot i que aquest any servia per per decidir els campions d’Espanya de la modalitat, a més de puntuar per la Copa d’Espanya i Catalana de cronoescalades, l’organització de l’event a corregut a càrreg de del Club d’esquí de la Pobla de Segur conjuntament amb l’estació de d’Espot Esquí i Gran Pallars. El recorregut, de 770 m de desnivell positiu ha transorregut per zones de pista i fora pista. Un primer tram per pistes i un segon per un tram fora pistes força técnic amb conversions.

El més ràpid ha estat Kilian Jornet que ha tancat el crono amb 31:33 proclamat-se d’aquesta manera campió d’Espanya un altre cop, darrera seu ha entrat Miguel Caballero i Marc Pinsach. En categoria Fèmines la victoria ha estat per Mireia Miró que també revalidava el seu títol de campiona d’Espanya i tot seguit entrava Gemma Arrò i Marta Riba.
Destacar el gran nivell de tots els corredors y l’implicació i caliu que ha aportat l’estació de Gran Pallars a aquesta edició de la CRONOESPOT.

Mireia Miró (UEC GRACIA) 36:02
Gemma Arrò (GREC) 40:04
Marta Riba (CEPS) 42:19
Izaskun Zubizarreta (bide-bieta) 42:37
Maribel Martin (CTAM) 43:34
Emma Roca (CEC) 44:37

Kilian Jornet (CEC) 31:33
Miguel Caballero (Guardia Civil) 32:09
Marc Pinsach (CE Cassanenca) 32:38
Francisco Navarro (Guardia Civil) 32:52
Agustí Roc (CE Sant Boi) 33:08
Marc Solà (Camprodon CE) 33:30

L'ARES IZARD també va fer Podium

2011-01-21T09:30:00.001+01:00

SEGONA CRONOESPOT 15 i 16 DE GENER 2011

2011-01-12T18:39:00.002+01:00

ITINERARI CRONO

+ 775 metres de desnivell – 4 Km.

L’itinerari previst en funció de la neu actual i prevista sortirà a 100mt. del Parquing de dalt, sortida en masa i arribada al remuntador de cota 2400. Els Juniors i Cadets realitzaran un desnivell de + 575mt.

Material obligatori CRONO
Esquís de muntanya, fixacions d’esquí de muntanya, botes d’esquí de muntanya, pells de foca, dues peces de roba mínim (termica+mono), guants, ulleres de sol i dorsal. En funció de la meteo prevista es pot demanar jaqueta paravent i gorro.
Sortida en massa. Participació individual.

Programa

Dissabte 15 de Gener – RELLEUS – :
Inscripcions i entrega de dorsals de 10:00 a 11:00 al Parquing d’Espot
Sortida a les 12:00 en zona Cafeteria cota 2000
Entrega de trofeus a les 14:00 en zona Cafeteria cota 2000
Diumenge 16 de Gener – CRONO – :
Inscripcions i entrega de dorsals de 09:30 a 10:30 al Parquing d’Espot
Sortida a les 11:30 en cota 1500
Dinar a partir de les 13:00 en Cafeteria cota 2000
Entrega de trofeus a les 14:30 en zona Cafeteria cota 2000

Més informació: http://cronoespot.web4race.com/

MERA PEAK I AMPHU LA des de TUMLINGTAR: el nostre GRAN TREK (1a.part)

2011-01-07T11:45:00.004+01:00

Si teniu disposició d'un mes sencer per anar a veure l'Himàlaia nepalí, aprofitar per pujar un cim d'una alçada considerable i ganes de passar dies i dies caminant, caminant i caminant (amb alguna escaladeta de propina), us proposem un dels treks que us permetrà, sobretot, conèixer des de baix fins a dalt el país del Nepal.
Contactem amb una agència de trek de Katmandú on, els hi proposem les següents condicions:

- Volem començar a Tumlingtar (400m), a l'est del Nepal.
- Durant els primers 6 dies anar sols i trobar-nos amb els porters i guies només quan siguin necessaris.

- Deixar el material d'alçada a Katmadú i trobar-nos-el amb els porters, guia i tendes.

- Dormir en lodges sempre que puguem i plantar les tendes només a partir de 4.000m.

Després de nombroses negociacions, correus amunt i avall, diversos tes a l'agència un cop arribats a Katmandu, etc, etc,... la cosa comença a rutllar, la ruta que varem dibuixar amb la Isa el primer dia que ens miràvem l'Himàlia, sembla real!! FUNCIONA !!... ens ha costat fer-nos entendre però ha valgut la pensa no canviar de somni.

Aeroport de Tumlingtar

Ja tenim el bitllet cap a Tumlingtar, l'aeroport ha estat tancat per obres durant mesos, som el primer vol... en arribar veiem que encara estan en obres (sic!)... aterrem en un prat deixant en un costat les obres. Anem sols, només un mapa de la zona i un lloc de trobada amb l'organització... sabem on hem d'anar a dormir cada dia, però no sabem ni com es pronuncien aquests noms... només tenim unes ganes immenses de caminar, conèixer aquest país, la seva gent i la seva cultura; una petita motxilla on hi ha dues mudes, un sac, roba d'abric, una petita farmaciola, una màquina de fer fotos i poca cosa més.

Tumlingtar

PRIMER DIA. Tumlingtar (457m) – Chawabesi (385m)

Arribem a les 4 de la tarda a Tumlingtar i no podem avançar massa, ens proposem Chawabesi, només ens cal remuntar el riu Arun: camins molt marcats passant per la llera del riu: veiem els primers ponts tibetans, arribem negra nit i ens acull una encantadora família, ens ofereixen un bon arròs(dhalbad) i descobrim els primers "llits" sense matalassos.

Descobrir el caràcter acollidor que tenen els nepalesos als turistes és una de les primeres sorpreses que ens porta la primera nit.

VISIONS DEL PRIMER DIA

sortint de Tumlingtar

Primer pont tibetà damunt el riu ARUN

Primer lodge

els primers companys de viatge

chewabesi

chewabesi i el nostre lodge

DIARI ISA fet durant el viatge.

31 octubre. Tumlingtar seguint la vall de l’Arun Vadi fins a Chewabesi 400 mts..Arribem de nit amb els frontals, es fa de nit a les 18h30’ aproximadament. Quin cel més estrellat!!!! Veiem tota la via làctea. També veiem petites estrelletes volant i seguint-nos, semblen àngels…..ho seran??? NO!!! Són cuques de llum voladores!!!!! Que impressionant, ens segueixen i indiquen el camí. Passem brancals de riu dos-tres vegades, al ser de nit…….ai, que encara ens trobarem tallats pel gran riu!!!!!
Ens atrapa un nepalí i xerrant , xerrant…..diu que anem a dormir a casa la seva “didi”-germana . Així ho fem, interessant la nostra primera nit en una casa nepalí on no parlen res d’anglés……. Son acollidors.

SEGON DIA. CHEWABESI(385m) A GOTHE BAZAR(750m) 8/9 hores

Continuem per senderets estrets i marcats per entre els arrossars, tot pujant per frondossos boscos amb una vegetació exhuberant.

Pujant fins a 1.000m i tornant a baixar; sortim a les 8h30’ fins les 5 de la tarda, seguin la vall de l'Arun

En hem deixat el mapa en una parada de descans i la Isa ha tornat a baixar a buscar-la (més de 500m de desnivell, baixar-pujar, corrent!)

Llarga i pesada ruta, tot i que molt bonica.

+600 -300 desnivell

VISIONS DEL SEGON DIA

<><>

Dia de ponts tibetans

<><><>

Gothe Bazar

DIARI ISA fet durant el viatge
1 novembre. Chewabesi 400 mts- pel costat de l’Arun fins a Gothe Bazar 750 mts. Passem ponts i ponts i ponts. Uns ponts penjant damunt del gran riu impressionants. Avui hem passat ponts de ferro penjants, ponts de canyes, ponts de troncs...... i el camí va pujant i baixant continuament per entre els camps d’arròs.

MIREU QUE DIU UN DIARI DE CASTELLÓ...

2011-01-03T18:05:00.002+01:00

I el link a la pàgina del diari: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=624401

T'ESPEREM A L'INDIOT

2010-12-22T19:12:00.002+01:00

La ciutat de Lleida recupera aquest Nadal la tradicional cursa ciclista de 'l'indiot', que feia vora una dècada que s'havia deixat de fer. La prova està prevista realitzar-la el proper 26 de desembre a partir de les 10:30 hores en un circuit preparat a la Rambla de Corregidor Escofet, al barri de Balàfia. La Paeria, la Delegació Territorial de la Federació Catalana de Ciclisme (FCC) i el Club Ciclista Terraferma han unit esforços per recuperar per a la ciutat un cursa ciclista amb molta tradició.
La cursa constarà en uns 44 kilòmetres a raó de 40 voltes en un circuit de 1.100 a la Rambla del Corregidor Escofet, a la zona del camp municipal de futbol de la UE Balàfia. Aquesta prova ciclista està preparada perquè hi puguin participar 7 categories i els ciclistes cal que tinguin la llicència federativa en vigor, ja que és una prova del calendari oficial de la FCC.

La Paeria edita una guia per promocionar l’ús de la bicicleta a la ciutat

2010-12-20T23:38:00.003+01:00

https://www.paeria.es/arxius/noticies/Document_cat_6359.pdf

L’Ajuntament de Lleida ha editat una nova guia de la bicicleta de la ciutat amb l’objectiu de promoure l’hàbit de circular en bici pels seus beneficis sobre la salut, el medi ambient i la mobilitat. Un total de 3.000 unitats de la guia A Lleida, belluga’t amb pedals que respon a una petició de la Bicicleta Club de Catalunya, BACC, una entitat sense ànim de lucre formada per persones usuàries de la bicicleta, que representa els interessos dels i de les ciclistes i que està formada per 5.000 socis, simpatitzants i voluntaris.

La guia de la bicicleta de Lleida inclou el plànol de la ciutat amb el carril bici existent, un total de 33 kilòmetres, i els que estan projectats, els itineraris urbans recomanats, les zones on la velocitat està limitada 30 km/h i els punts on hi ha aparcabicis. Així mateix, s’ubiquen en el plànol les seus dels transports públics i els itineraris dels autobusos. A més, es poden trobar diversos consells a l’hora d’utilitzar la bicicleta, com els beneficis que comporta desplaçar-se amb aquest transport, com iniciar-se en bici urbana, consells per circular amb seguretat, el transport de bicicletes als trens i autobusos, les característiques i adreça del centre BTT de Lleida i 13 rutes recomanades per Turisme de Lleida.

Cal destacar que en el darrer any la Paeria ha construït 3,2 kilòmetres de nou carril bici i la ciutat compta en aquests moments amb un total de 33 km. Hi ha 19 kilòmetres més en els quals també es pot anar amb bicicleta, ja que la normativa permet que es pugui circular a rambles i passejos, entre altres. L'objectiu de la Paeria és seguir potenciant el carril bici ja que hi ha projectats l'habilitació d’2,1 km de nous trams, com per exemple aquests dos trams de passeig de Ronda, Lluís Companys, o la millora del de l'avinguda Pearson, amb la finalitat d'anar connectant i donar continuïtat als trams que hi ha actualment.

NEPAL - संघीय लोकतान्त्रिक गणतन्त्र नेपाल

2010-12-12T14:24:00.004+01:00

NEPAL està dins dels 20 països més pobres del món (renda per càpita 1.100 dòlars, estat espanyol 32.500), amb un població de 25 milions de persones, el 90 per cent de la població viuen fora de la ciutats (densitat de 150 habitants per km2), amb 147.00km2.

Hi ha tres parts naturals molt diferenciades : les terres baixes (el Terai, 17% de la superfície del país i altituds de 53 a 300m), les valls (el Dhun, 68% i de 600m a 1.500m) i les muntanyes del nord (l’Himàlaia, que representa un 15% i alçades fins a 8.848m).

Tot i que no té mar, passa des del seu nivell (al sud del país) al punt més alt de la terra, en no gaire més de 200 quilòmetres.

Des del 2008 és una república federal i malden per redactar, des de llavors, la seva primera constitució democràtica. La història d’aquest país ens mostra com la seva gent ha patit nombroses guerres civils (la darrera acabà al 2006) i ara desitgen poder votar en unes eleccions i escollir el seus representants.

El 49% de la població parla nepalès. Altres llengües importants són: maithili (12,4%), bhojpuri (7,6), tharu (5,9%), tamang (5,2%), newar (3,6%) i magar (3,4).

La religió majoritària és el Hinduisme (86%), el Budisme(8%) i el Ilsamisme (4%); en els temples més importants dels país trobem ofrenes i simbolismes conjunts de les diferents religions.

Si als anys 60 katmandú va ser la Meca dels hippies, ara és la Meca dels mutanyencs, tan per fer treks com per alpinisme en general, dels 14 cims més alts del món, 10 estan en aquest país.

01 Sagarmatha (Mt. Everest) 8848

02 Kanchanjuga 8598

03 Lhotse 8516

04 Makalu 8463

05 Cho-Oyu 8201

06 Dhaualgiri 8167

07 Manaslu 8163

08 Annapurna I 8091

09 Kanchenjunga Sur 8476

10 Lhotse Shar 8400

EL MERA PEAK I LA ISA

2010-11-23T12:21:00.002+01:00

19 novembre: A LES 6H DEL MATI, HORA NEPALI, ERA LA PRIMERA PERSONA EN TREPITJAR EL CIM DE LA MERA OEST, DESPRES D'UNA HORA JA HAVIEM EQUIPAT LA MERA CENTRAL I PUJAVA AMB EL YUMAR , CRAMPONS I PIOLET CIM AMUNT PER TREPITJAR EL CIM......DES D'ALLI VEIA EL LHOTSE, L'EVEREST, EL CHO OYU, ELS MAKALUS, KACHENCHUNGA......I MOLTES MES MUNTANYES DE L'HIMALAIA, MOLTA PART DEL MON ALS MEUS PEUS.....

PERO EL VIATGE CONTINUAVA, EL 16 DE NOVEMBRE PASSAVEM L'AMPHU LA, UN COLL DE 5800 MTS EXTRAORDINARIAMENT DIF'ICIL, bonic I IMPRESSIONANT. VAM SUPERAR VARIOS SERACS (PARETS DE GEL), ESCALANT AMB EL MATERIAL 15MTS I 20 MTS......I DESPRES BAIXAR PER LA PARET SUR UNS 300 MTS AMB RAPELS......GEL.....AMBIENT, ADRENALINA I CONCENTRACI'O.......TOT A MES DE 5000 MTS D'ALCADA.

I EL 17 (el meu cumple)......EM VAN FER UNA GRAN FESTA, AMB PAST'IS I TOT........I LA TERESA I L'ANGEL EM VAN REGALAR UNES ARRECADES......A M'ES VAM CELEBRAR EL CIM I EL COLL, QUE ES COM UN CIM.......

M'HE ADAPTAT A L'ALCADA MOLT B'E, QUASI NI MAL DE CAP. La Teresa tambe, el pas a pas "VISTARA, VISTARA" (poc a poc) va ser un bon inici per l'exit final.

EL TRECK DES DE TUMLINGTAR FINS A LES ALCADES MERAVELLOS, vam comencar a pujar des de 400 mts veient els cultius d'arros, CONVISQUEN EN CASES NEPALIS camperoles, i per tant d'una pobresa economica important pero que ens han acollit a les seves cases en els seus propis llits i compartint el menjar i beure que tenien per unes rupies. Poc a poc vam comencar a pujar i baixar, perque tots sabem que a muntanya no tot nomes puja o baixa. Algun dia vam acumular mes de 2000 mts de desnivell, que en termes Himalaics ja esta be!!!. Be doncs vam anar pujant fins trobar-nos amb els porters-guia-cuiner el sete dia a Sibuje Chank a 2700 mts, I ja amb tot l'equip vam seguir pujant fins al poble-camp base de La Mera, KHARE 5000 mts.

A KHARE vam estar un dia d'aclimataci'o i entrenant a fer anar els yumars, rapelant, descansant, hidratant-nos i menjant be pel 12 de novembre pujar al camp d'alcada a 5700 metres.

La Teresa ha tingut un dia esgotador........decideix guardar el camp d'alcada.

Dormim unes hores i a les 2h del mati ens alcem per vestir-nos i hidratar-nos per sortir a les 3h cap al cim. Sortim l'Angel, Git (el guia) i jo (Isa). Vestits apropiadament per les baixes temperatures (totes les capes) i frontal.....fa fred, aqui no sabem fer diagonals, tot va pel dret!!!!!!!! pero poc a poc vaig escalfant i despres de posar grampons, les manoples super guai......anem avancant a gent. Despres de 2hores de cami estem sols amunt. Es va fent lentament de dia. L'ultima pala es a sota els notres peus, apago frontal........6h estic dalt un llom que imagino es el cim!!!! Arriba l'Angel, gelat....arriba el Git, seguim cap a la dreta, cal equipar la part final del cim central. Arriben el grup de britanics i els tres guies col.laboren pel muntatge de cordes........ Disfruto de les vistes.....Fa fred. De l'esforc, alcada , fred, ......tinc tremolors......bec aigua, em prenc un sobre de glucosa.....

Git: Isa!!!! Goes!!!!! Preparo el yumar i m'enfilo amunt..... L'Angel diu que no pot, esta massa gelat. Aixi que pujo sola.... Dalt, veig tot el mon als meus peus. Everest, Lhotse......no es pot descriure. Puja un angles i li demano que em tiri una foto...... No hi ha espai, estic encordada a una corda fixa. Me'n vaig avall. Ha estat un moment formidable. 'Es ara escribint-ho que ho veig clar, no m'hi vaig recrear tant, hauria d'haver fet mes fotos, estar mes estona.....les neurones no estaven com avui.........

Baixant em trobo a l'Angel, esta malament, vomitant....... Anem "vistara, vistara". Git s'ha quedat a desequipar el pas. Ens atrapa. Anem baixant......etern. Tinc set, ganes d'arribar.

Finalment arribo, m'abraco a la Teresa , emocio. Alegria. Hem fet el cim, perque l'hem fet les dues, som un equip i ella es part del meu benestar. Hem rigut tant amb l'aventura, som un kid, la forca-resistencia i el control-psicologia-seny.

HEM FET EL CIM I HEM PASSAT EL AMPHU

2010-11-19T13:38:00.003+01:00

El 13 de novembre a les 6 de la matinada, la Isa feia el cim del Mera Peak 6.462m (es que es un canyera!!!) i la Teresa es quedava dormint al camp d'alcada (5.854m).
Seguint el nostre cami amb molt bon temps, increible per cert!!, hem descobert aquest pais meravellos entre les muntanyes mes altes i impresionants del mon...
El 16 de novembre varem passar un dels passos mes dificils de la zona, el Amphu La (5.875m), cordes, yumar, grampons, piolet, rappels, etc... un munt de seracs i molta caaaaaaaaaaaaaaaaaaaanya!!!
Espereu a veure les fotos... us cag..... a sobre!!!
Ara estem a Nanche Bazaar, mes altes que l'Aneto.. .en arribar a KTM intentarem penjar fotos.

LA RUTA TANCADA

2010-10-30T20:00:00.003+02:00

Day 01 Oct. 29 Arrival to Katmandu & transfer to your booking Hotel
Day 02 Oct. 30 Preparing for trek
Day 03 Oct. 31 Fly Kathmandu to Tumlingtar & trek to Chexabesi, Lodge
Day 04 Nov 01 Trek to Gothe Bazar, over night at Lodge
Day 05 Nov 02 Trek Phedi (1.600m)
Day 06 Nov 03 Cross Salpa pass (3510 m) & trek to Sonam Gaon at Lodge
Day 07 Nov 04 Trek to Bung (1828 m), at Lodge
Day 08 Nov 05Trek Bibuje Chatuk , at Lodge
Day 09 Nov 06 Trek Shubuche (2219 m), at Lodge
Day 10 Nov 7 Trek Rato Odar, at Tentend Camp
Day 11 Nov 8 Trek Ningchu, at Tented Camp
Day 12 Nov 9 Trek Kothe (3691 m), at Tented Camp or Tea House
Day 13 Nov 10Trek Tangnag (4358 m), at Tented Camp or Tea House
Day 14 Nov 11 Trek Khare (5099 m), at Tented Camp or Tea House
Day 15 Nov 12 Rest day for acclimatization
Day 16 Nov 13 Trek High Camp (5800 m) at Tented Camp
Day 17 Nov 14 High Camp to summit Mera Peak (6461 m) & back to High Camp at Tented Camp
Day 18 Nov 15 Trek to Rato Odar at Tented Camp
Day 19 Nov 16 Panch Pokhari (4800 m) at Tented Camp
Day 20 Nov 17 Amphu Laptse Base Camp (5000 m), at Tented Camp
Day 21 Nov 18Cross Amphu Laptse pass (5845 m) O/N Juphu Kharka (4800 m) at Tented Camp
Day 22 Nov 19 Trek to Chhukung
Day 23 Nov 20 Rest day
Day 24 Nov 21 Trek down Tengboche (3860 m), O/N at Tea House Lodge
Day 25 Nov 22 Trek to Namche (3440 m), O/N at Tea House Lodge
Day 26 Nov 23 Trek to Lukla (2840 m), O/N at Lodge
Day 27 Nov 24 Fly back to Kathmandu & transfer to Hotel
Day 28 Nov 25 Rest day
Day 28 Nov 26 Final departure to airport

TOT A PUNT PER L'EXPEDICIO

2010-10-30T13:08:00.002+02:00

Namaste!!!!!!!!!!!!!!!!! Ja som a Kathmandu !! portem ja un parell de dies organitzant-ho tot, negociant, regatejant, estudiant, comprant mapes, etc,etc,.. sense descansar ni un segon.
El bruzir de la ciutat es bareja amb un munt de sensacions, olors, colors, gust i moltes mirades de desconeguts que ens passen, ens xafen i ens acompanyen a cada pas... aixo es ple de gent!! ja comencem a necessitar la pau de les muntanyes i... com m'es altes millor...
Portem dos nits, dos "hotels" diferents.....canviant motxilles, petates.....cada pas una aventura. Aixi anem entrenant pels passos que farem cap a cada un dels cims, sense oblidar-nos del gran coll que L`Amphu
Si podem us pengem el trek complert que ja hem acabar de tractar amb l'agencia i aixi us podreu fer una idea del que farem................................si les forces, la climatologia i la sort ens acompanyen.
Una abracada a tot des de KTM
Angel, Isa i Teresa

TOTA A PUNT PEL NEPAL-2010

2010-10-26T00:36:00.004+02:00

A 6.476m, El MERA PEAK, és una muntanya més alta que qualsevol d'Europa, Àfrica o Amèrica del Nord, poca broma !!! Al cim hi ha menys de la meitat de l'oxigen que el que hi ha a ran de mar.

Està classificat com un cim de trekking, amb una pujada tècnicament facil però que presenta la dificultat de l'alçada i ens porta l'emoció d'una expedició de gran altitud.
Es troba al'Himàlaia nepalí, a la regió de l'Everest, a la Vall de l'Hinku (llet amb nepalí); la primera ascensio va ser 20 de maig de 1953 por Joel Roberts Sr. i sherpa Tensing.
Des del cim es poden veure les magnífiques muntanyes: L'Everest, El Lhotse, El Cho Oyu, El Makalu, L'Ama Dablam i el Kangchenjunga.
La pujada més normal és des de Lukla, tot i que nosaltres ho farem des de Tumlingtar (400m) vient tot els país ens mentre ens aproximem per la vall del riu Inkhu Khola fins a Khare, prenen després la gelera del Mera fins a muntar un camp d'alçda a 5.800m, abans d'intentar el cim.

De tornada, creuem per un dels passos més espectaculars de l'Himàlaia , l'AMPHU LABSTA (5.845m) amb grans seracs que cal escalar i que presenta més dificultat que el mateix Mera.

Si l'aclimatació i les forces ens ajuden, un cop baixat el Amphu intentarem fer el IMJA TSE (també anomenat ISLAND PEAK de 6.189m) a l'oest.

La Baixada és en direcció a Lukla por Namche Bazar (la ruta normal del trek de l'Everest), amb la companyia de l'AMA DABLAM, vegeu l'entrada que vaig fer sobre l'impressionant MATTERHORN de l'Himàlaia http://alcada5896m.blogspot.com/2010/01/el-cervi-de-lhimalaia.html

ARTICLE DE SEBASTIAN ALVARO

2010-10-25T13:12:00.002+02:00

Buscant notícies de l'expedició a la sud del Lhotse, he trobat aquesta entrada que ha fet el Sebastian Alvaro al seu bloc i que m'agrada copiar-lo al meu:

la cara sur del Lhotse... y una de piratas
Como cantan Sabina y Serrat, (unos de los muchos admiradores de los piratas que en el mundo hay), para ponerlos de rodillas, a los piratas, antes "hay que cortarles las piernas". Y siempre se prefiere la vida del pirata cojo, con parche en el ojo y pata de palo, por su vida aventurera y su alejamiento tanto del poder como de las convenciones sociales. Bueno, en realidad uno no piensa eso porque conoce la real historia de los piratas y corsarios, siempre al margen de los establecido pero siempre al servicio de alguien poderoso, luchando no como los nobles caballeros (en esos tiempos en los que hasta la guerra admitía unas reglas y era un juego mortal entre caballeros) sino con malas artes.
Pero en la historia, igual que en la literatura, las cosas no son como indica la realidad sino por como lo percibe la gente y lo que simbolizan. Y hoy en dia los piratas, en el subconsciente de la mayoría de las personas, es sinónimo de esas hermosas películas de Hollywood que se encargaron de darnos una imagen idílica que, en realidad no importa, no tiene nada que ver con la realidad.
De esa forma dos piratas, Jordi Tosas y el otro Jordi, Corominas, se han embarcado en una de esas misiones imposibles que sólo se ven en esas películas de piratas: escalar la cara sur del Lhotse con la mayor pureza de medios que, al menos yo, conozco. En estos momentos en los que algunos se consideran alpinistas afirman haber subido al Everest (y se les "olvida" decir que lo hicieron con botelllas de oxíeno desde el campo 3 y llevaban dos serpas a su lado) o que han subido al Shisha (y lo hicieron detras de 20 personas, llevando consigo 4 serpas), y todo eso se "vende" con un halo heroico y de batir records, la verdad es que intentos como este no sólo tienen la virtud de desenmascarar a los impostores, sino que, y es lo más importante, se reivindica una ética de la montaña que tiene que ver con nuestra historia, con el verdadero sentimiento de la Montaña.

De Bonatti a Mummery, pasando por Mallory, Luis de Saboya o Messner. También Chris Bonington y Anglada. Somos herederos de ellos y nuestra obligación es no dilapidar tan magnífica herencia. Herencia de alpinistas, hombres y mujeres valientes que hicieron progresar esta actividad a medio camino entre el arte y el deporte, pero también de pintores, musicos, literatos y profesores, científicos, como Martínez de Pisón. Deslindar la verdadera tradición el verdadero Sentimiento de la Montaña de tanto cantamañanas que en los últimos tiempos nos asolan, es una de las claves del alpinismo actual. Por eso necesitamos músculo pero, más que ello, también cerebro. Y por todo eso está muy bien (y lo he hecho posible) este romántico intento a la cara sur del Lhotse. A los románticos siempre nos han encantado los piratas y los perdedores, las causas nobles aunque tengan pocas posibilidades de triunfar. Total, como me decía Corominas en el campo base ¿donde empieza y termina la montaña?

Sebastián Álvaro http://sebastian-alvaro.spaces.live.com/

Transiscar 2010

2010-10-15T12:21:00.005+02:00

El 9 de novembre passat varem fer la dissetena TRANSISCAR, molt millor que la de l'any passat, recorregut més variat i més diferència entre la curta i la llarga.

Des d'Alentorn hi varem anar el Satu, la Foix i jo a la cursa, el Bernat i el Magí a la popular (i amb bon paper!!!), mentre la resta es preparen per la del 2011 (sic!); a la web http://clubciclistagramunt.cat/transiscar2010/ hi trobareu les classificacions, les fotos i comentaris de l'organització on es veu que ha set tot un èxit, molts participants i molt bon ambient sobretot.

I ara unes fotos nostres. On era el Satu???.

JORDI COROMINAS A LA SUD DEL LHOTSE

2010-09-16T00:03:00.002+02:00

Fa pocs dies ens deia el Jordi Corominas que marxava cap al Nepal a intentar la Sud del Lhotse; i com és que ningú en sap res? li diem ben sorpresos, a la qual cosa ell contesta que no té res a dir ara mateix, ho tindrà quan torni però no ara; tot i així afegeix que a la web de l'explorers (web americana on es fan ressò de totes les expedicions de nivell que es fan arreu del món) hi ha una entrevista que els van fer del seu nou repte.
Comença la descripció dient que els "Pirates del K2", l'equip que va aconseguir la primera repetició de la mítica "Magic Line" al K2 tornen per fer un altra important gesta, una nova variant a la sud del Lhotse, en el més pur estil alpí; podeu continuar llegint-la a:
http://www.explorersweb.com/everest_k2/news.php?id=19632
i també a http://desnivel.com/object.php?o=20455

El Lhotse (pic sud en tibetà, al sud de l'Everest) de 8.516m és la quarta muntanya més alta del món, a l'Himàlaia nepalí frontera amb Tibet a tocar de l'Everest, de fet comparteixen les "normals" en el seu primer tram fins al coll sud de l'Everest, des d'on es separen.

A part del cim principal, té el Lhotse del Mig (Est), amb 8.414 m i el Lhotse Shar, amb 8.383 m.

La primera ascensió és al 18 de maig de 1956 per l'expedició suïssa d'Albert Eggler, amb Fritz Luchsinger i Ernst Reiss,

Al 27 de setembre del 1987, una expedició mataronina que intentava fer el cim del Lhotse Shar fou escombrada per una allau i hi moriren els alpinistes Antoni Sors, Sergi Escalera, Francisco Porras i Antonio Quiñones.

El Lhotse del Mig va ser escalat per primera vegada al maig del 2001 per una expedició russa-georgiana, expedició molt pesada i amb molta gent.

Parets de gel de 80 graus, més de 4.000m de paret vertical, etc, etc,.. fan d'aquesta via una de les més difícils del món.

Des d'aquí ho anriem seguint i els hi desitgem molta sort, al JORDI COROMINAS, al JORDI TOSAS i al ISRAEL BLANCO i qui sap? potser ho celebrem plegats al Nepal !!!

2n. ANIVERSARI DEL KILIMANJARO

2010-09-08T12:46:00.000+02:00

Avui fa 2 anys que estava la cim del Kilimanjaro, Uhuru Peak 5.895m, alçada que dona el nom al meu bloc, m'ho recorda el Lluís de Mora en un sms.

He estat remirant el bloc de la Picossa, on en Lluís en va fer una bona narració de la nostra aventura http://lapicossa.foros.ws/t271/les-neus-del-kilimanjaro/ i hi he trobat un munt de records i anècdotes divertides que podeu consultar; el millor, sens dubte, el AMICS que allí hi vaig fer.

LADAKH 2005

2010-08-14T20:39:00.004+02:00

Avui fa 5 anys que tornàvem de fer un trekking pel LADAKH, el Petit Tibet de la India, al nord, entre Pakistan i la Xina. Un d'aquells viatges que et marca i et deixa en la memòria vivències increïbles, paisatges inoblidables i imatges per sempre.

Per desgràcia aquestes darrers dies hi hem estat pensant molt sovint, el monsó ha inundat tota aquesta regió i molts tibetans han perdut la vida, la tristor de les imatges, esfereïdores, ens esborren aquells records de terra seca, cremada, que tenim tots aquells que hi hem anat.

Era el 2005, del 27 de juliol al 14 d'agost, i aquest va ser el nostre trekking:

28 i 29 aclimatació a Leh (3.500m)

30 de juliol Leh-Chiling

Haikú num.1
Pas a pas

El camí es dibuixa

Esforçat, t’hi anirà la vida.

31 de juliol Chiling-Skyu

Haikú num.2

Els teus ulls veuran

La llum de la muntanya

Guarda-la per sempre

1 d'agost Skyu-Markha (3.813m)

Haikú num.3

Muntanyes aspres

És el teu únic espai

Regala’n

2 d'agost Markha-Tachungste (4.125m)

Haikú num.4

Arribaràs al cim

I continuaràs pujant

Pensa-hi !!

3 d'agost Tachungste-Nimaling (4.835m)

Haikú num.5

No és la muntanya

El que conquerim

Sinó a nosaltres mateixos

(Edmund Hillary)

4 d'agost Nymaling (4.835m)-Kongmaru la (5.150m)-Chokdo (4.000m)

Haikú num.6

Escolta el silenci

I omple’n el cor

Sabrà el pa que s’hi dóna.

5 d'agost Chokdo-Gyuncho

Haikú num.7

Mira amb el cor

Descobriràs les veritats

De la vida

(Belen)

6 d'agost Gyuncho-Matho Phu (4.350m)

Haikú num.8

Menjar em dóna són

Dormir em dóna gana

Que bella és la vida !!!

(Corominas)

7 d'agost Matho Phu-Camp base de l’Stok Kangri (5.000m)

Haikú num.9

Tot allò bell

No es pot explicar

És refugi i morada

D’algun somiador

(Corominas d’una cançó flamenca)

8 d'agost aclimatació CB de l'Stok

Haikú num.10

Et falta l’alè

L’alçada no perdona,

Junts el recuperarem

9 d'agost cim STOK KANGRI (6.100m)

Haikú num.11

Segueix el teu somni

Per lluny que et porti

Casa serà allà

10 d'agost CB - Leh

Haikú num.12

Si et sens el cor bategar

Escolta el que et diu

I atura’t.

11, 12, 13 i 14 d'agost Leh-Delhi-Barcelona

Haikú num.13

Treu el cap per la finestra
Omple el cor d’il•lusió
I viu !!!

A CAVALL PER L'ALTA RIBAGORÇA

2010-08-13T14:00:00.002+02:00

La ruta surt d'una cruïlla a la N-230 (Lleida -Val d'Aran) al km. 143 direcció al poble d'Aneto, una carretera s'enfila i, després de 12 km i un túnel d'1,5km, arribem a l'aparcament i a l'embassament de Llauset(2.180m), des d'on veiem altius els dos cims, el Vallibierna i el Culebras.

Tres mils que es troben a la cara sud del massís de la Maladeta i són un dels millors miradors dels Pirineus.

El GR11 voreja l'embassament i, un cop a la cua (l'aigua d'enguany s'ha endut el pont i ens costarà creuar el torrent) ens enfilem tot recte per tota la vall de Llauset fins a la seva fi, fins al coll de Llauset (2.865m); en acabar l'embassament els camí ens porta per blocs i acabem en una tartera amb forta pendent; el coll és molt evident a la fons de la vall.

El primer miradors és el mateix coll, Perdiguero, Possets, Perdut i tota la vall de Benasc.

A la nostra dreta continua el sender entre blocs, una mica exposats i enfilem canviant de vessant, passant per un petit coll sota el pas de cavall i per una bonica grimpada fins al cim del Culebres (3.052m), pas de cavall i cap al Vallibierna (3.967m).

El mirador que hi ha et deixa sense alè (no només el cansament), tot el massís de la Maladeta davant nostre, cap a l'est Biseberris, Pica, Punta Alta, com un si es tractés del millor aparador o del millor monument que puguem tenir.

La baixada és seguint tota la creta, baixant pel llac chelat, llac i cabana de botornàs i un altre cop a Llauset.

Desnivell: 950m
Hores: 8 hores, comptant parades.
Molt recomanable, tant per la poca dificultat de la ruta com per l’esplèndida vista des de la carena dels cims.

ESCALANT PELS TREMILS DEL NÉOUVIELLE

2010-07-29T21:59:00.003+02:00

La zona Néouvielle-Pic Long és l'única de les 11 zones corresponents als cims principals que es troba totalment a França; tot i que el cim més visitat per la seva facilitat és el Néouvielle, el sostre de la zona és el Pic Long de 3.192m, considerat pels francesos el pic més alt del Pirineu que està situat tot ell en territori francès.

Passat el túnel de Bielsa, des del poble de Fabina surt una carretera estreta a mà esquerra que ens porta per la vall d’Oredon fins al llac del mateix nom (1.852m), base de sortida per tots els tresmils de la zona juntament amb el llac d’Aubert, totes les rutes surten d’un o de l’altre llac, ara embassaments

Massís granític que configura molts quilòmetres de crestes per on practicar tota mena d’escalada, la roca a voltes bona, a voltes descomposta, et permet gaudir de passos realment exposats i de moderada dificultat.

La nostra sortida d’escalada comença a la canal que ens mena al Pic Badet (3.160m), després de pujar des de l’embassament de Cap de Long per la vessant sud, per la vall del Pays Baché, deixant a la nostra dreta el majestuós Pic Long i la gelera del Pays Baché (2.800m), que al 1850 ocupava 30 hes i ara tot just arriba a 2 hes; es molt evident l’ocupació que hi havia en plena glaciació.

Al nostre darrere la cresta dels Tres Consellers i el Néouvielle ens observen amb molta atenció.

La canal la prenem al contrafort que hi ha entre el Pic Badet i el Maou (2.902m) i aquesta canal molt descomposta accedim a la cresta que tomba cap a la dreta, quedant al nostre damunt el primer objectiu; no sense dificultat, amb cordes i casc, aconseguim el primer tresmil: PIC BADET (3.160m); la cresta continua, però una esllavissada de pedres ens frena per intentar pujar al Pic Long, som molta colla i seria molt lent; decidim desgrimpar la pujada i continuar escalant la cresta fins al pic Maou (3.074m); la baixada és directa des del cim del Maou fins al fons de la vall per una tartera molt descomposta i dreta, cal estar molt alerta.

1.200 m de desnivell acumulats i 10 hores de ruta.

Dificultat: PD+, uns 60m de grimpada sostinguda en roca dolentota, 70/80m de canal descomposta i passos de I i II a la cresta entre el Badet i Maou, amb trams força aeris.

Hi anàvem, la Marta Vilalta, la Roser Ruaix, l’Ares Izard, el Feliu Izard, el Jeff i jo.

ÉS TEMPS DE TOUR

2010-07-15T17:44:00.006+02:00

Feia temps que em voltava pel cap provar la bicicleta de carretera, sovint demanava si algú en tenia alguna per deixar-me-la uns dies, però havia de ser de la meva talla…, per fi vaig trobar-ne una, la MENDIZ de la Isa de Benicàssim, perfecte!! un parell de mesos per a mi sola.

La primera sortida per terres del baix Camps, Cambrils, Mont-roig del Camp, Vilanova d’Escornalbou, Montbrió del Camp i Cambrils; pocs quilòmetres, però suficients per conèixer de primera mà això de compartir amb els cotxes, camions i autobusos la ruta. El dia després cap a Tarragona per Vilaseca, passat pel Mas del Bosc, també sortint de Cambrils.

Vaig poder també, saber de primera mà, com és la companyonia en carretera, en anar a topar-me amb un expresident de la Federació de Ciclisme de Catalunya, en Jordi Mariné (corredor professional, campió al 1968 del Campionat d'Espanya per Equips, representant a Catalunya), va canviar-me la càmara; un encant de persona i un mestre en ciclisme de carretera, em va donar una lliçó accelerada d’aquest nou esport, amb els seus més de 70 anys, porta tota una vida dedicada al ciclisme, cada matí va a treballar a Tarragona en bicicleta.

Més tard per l’horta de Lleida, un altre dia cap a Balaguer (62Km), per tot tipus de carreteres... la cosa pinta bé, m’agrada !!!

I, el meu primer objectiu, pujar el port de COMIOLS, el “meu port”, sortint d’Alentorn, aquí teniu l’altimetria:

Des d’Alentorn 830m de desnivell de pujada, 42km, mitjana del 4%, cota més baixa 362m, coll de comiols 1.112m.
Com podeu veure a l’altimetria, a partir de l’encreuament de Folquer amb la carretera de Gualter, la pujada es torna duríssima (fins al 6,5%), els primers dos revolts són infernals... al Contador li semblaria mooooolt ajagut.
Un parell d’hores pujant i una altra baixant,... la meva primera etapa del meu TOUR !!

I una foto del TOUR recent:

VIDEO Congrès de la BICICLETA a Lleida, ABRIL 2010

2010-07-12T09:24:00.004+02:00

Vídeo amb la lectura del manifest per part de la Txell de CICLE CHIC BARCELONA (http://barcelonacyclechic.blogspot.com/).

III Congrés de la Bicicleta Activitats Extra from Cycle Touring Film Festival on Vimeo.

A EN JOSEP MARIA CHARLES

2010-07-08T23:33:00.003+02:00

Érem al 1995, fa 15 anys, el mateix any en que ben segur passaven coses que el món recordarà molts anys, i que l'anonimat d'aqueta foto farà que només uns quants ens hi reconeixem i que només els que hi som tenim guardat en la memòria; en ella hi ha persones estimades que no hi són, el Jordi i el Charles, em sento molt orgullosa de ser-hi i de sortir-hi, com també n'estic molt orgullosa d'haver conegut a tots els que hi són.

ES UN DIA TRIST, deia tothom dissabte passat en saber que el Charles havia mort... i encara ho diem avui; deia la Lluïsa que els que formen part de la nostra memòria són part de la nostra història, sense dubte en Charles en forma part, des del seu anonimat, de la història de tots el que estimem la muntanya i l'hem pogut gaudir en la seva companyia, sempre al seu costat, sempre amunt !!!

Fa 15 anys també feia, en companyia de molts, els seu últim 3.000 els Gemelos del Possets, i li dèiem:

Quin afany Xarles d'enfilar-te a les serres

i amb els ulls abastar tot l'altiu Pirineu.

Quants tresors amagats t'emportes dintre teu,

quin bagatge de cims, de crestes i de congestes.

I amb un esforç sublim, reprens l'última fita.

Com un vol de coloma, ben lliure, has enfilat,

l'esbart de serralades d'una terra petita,

que et serva la grandesa de la immortalitat

De debò voldria que als tresors amagats que t'has emportat dins teu hi hagi tots els moments que, a la muntanya, hem passat plegats, als Pirineus, als Alps, a Lleida, al Centre,... per tot; servant sempre la immortalitat.

Aquesta foto que he trobat per l'ordinador m'ha fet pensar en el dia de dissabte, l'home que baixa de la muntanya tot sol i l'horitzó plegat de records. Gràcies Charles per ser-hi, t'enyorarem moltíssim.

I un èxit musical del mateix 1995

LA TRAVESSA DELS GRANS CIRCS DELS PIRINEUS

2010-07-04T22:40:00.002+02:00

Sortida de 4 dies amb els companys de l’associació CORDADA (http://www.cordada.org/).

Passem pels circs de PINETA, ORDESA, GAVARNIE, ESTAUBÉ I TROUMOUSE; l’espectacularitat de la travessa la fa altament recomanable, només cal bona forma física i escollir l’estiu per anar-hi, nosaltres pel Pont de Sant Joan hi varem trobar moltíssima neu, és clar que enguany no té dita.

PRIMERA JORNADA: CIRC DE PINETA – CIRC D'ORDESA

Alçàries: mínima 1240 màxima 2722m
Desnivells: +1529 -582m
Distància 12,7km
Duració 10h 30’

Sortim del Refugi de Pineta, al fons de la vall de Pineta just 1km abans del Parador que porta el mateix nom; anem resseguint el GR-11 creuant el Cinca i passant per patamolls; el camí s’enfila per boscos de faigs i pins negres, creuant el barranc de Castiocho (baixa directe des de la Punta las Olas) i deixant al nostre darrera el preciós CIRC DE PINETA fins arribar al coll d’AÑISCLO, ja portem 1.100m de desnivell a les cames; un llarg flanqueig per sota la Punta de las Olas i passant per un pas complicat (el pas de la cadena) arribem al Refugi de Góriz amb el magestuós CIRC D’ORDESA sota nostre.

pujant al coll d'Anyisclo amb el CIRC DE PINETA al fons

pas de la cadena al capdemunt d'Añisclo

La pujada és exigent, el pas complicat (sense neu una cadena ens ajuda a passar i amb neu, grampons per la pendent) i la jornada llarga.

SEGONA JORNADA: CIRC D’ORDESA – CIRC DE GAVARNIE

Alçàries: mínima 1555 màxima 2811m
Desnivells: +1252 -1430m
Distància 15,7km

Duració 10h 50’

La sortida de Góriz és en direcció al collde Millaris fins al barranc sota la Bretxa de Roland, el mantell de neu ens fa posar grampons al coll i no deixar-los fins al refugi de Serradets; la sortida de la bretxa té alguna pas delicat però sense massa dificultat.

Collada de Millaris Bretxa de Roland

De Serradets baixem directe per la ruta TRANSPIRENAICA (marques grogues i vermelles) per les escales de Serradets, sender que dur al final del CIRC DE GAVARNIE, cal encordar-se en alguna de les escales i els grampons ajuden a les fortes pendents d’herba. Des del fons del circ fins a l’hosteleria de Gavernie, d’on surt un sender cap al refugi d’Espuguettes, passant per la cabana de Pailla des d’on la vista sobre els Astazous coberts de neu et sorprèn; la vista des del Refugi d’Espunguets és espectacular: Vinhemale, .....

La jornada és exigent, llarga i molt sorprenent, deixar Ordesa, passar la Bretxa de Roland, baixar a Gavernie i pujar a Espuguettes, FANTÀSTIC!!!

TERCERA JORNADA: CIRC DE GAVERNIE – CIRC D’ESTAUBÉ

Alçàries: mínima 1666 màxima 2430m

Desnivells: +695 -891m

Distància 14.3km

Duració 6h 30’

Del refugi enfilem el coll l’Houquette d’Alans pel que saltem del circ de Gavarnie al CIRC D’ESTAUBÉ. Baixem en fort pendent fins abastar el marge esquerre de la Gave d’Estaubé que seguim fins a l’estany de Glorietes.

D’aquí surt un sender a la dreta que puja fins a l’Hotelerie-refugi Le Maillet, al ben mig del CIRC DE TROMOUSE (on hi arriba l’asfalt francès).

Jornada tranquil•la sense cap dificultat

QUARTA JORNADA: CIRC DE TROMOUSE – CIRC DE PINETA

Alçàries: mínima 1420 màxima 2864m

Desnivells: +1121 -1514m

Distància 15,4km

Duració 8h 45’

Circ de Tromouse

Pujada fins al coll de la Munia per un corredor que es troba a l’alçada de l’estany d’Aires i que ens porta a un replà força exposat, corda aconsellable; des del coll la baixa és directa fins als estany de la Munia, cap a la feixa Castiecho fins als plans de Lalarri i... tornem a Pineta.

Jornada difícil pel pas que ens fa superar el circ de Tormouse i la baixada per la Munia.

Pas del coll de la Múnia

MAPA

PERFIL

GALERIA DE FOTOS

ILERBLOC 2010

2010-06-22T09:35:00.001+02:00

CUITA EL SOL 2010

2010-06-15T00:52:00.000+02:00

TREK AL NEPAL

2010-05-25T17:43:00.006+02:00

Blocaires !!!
Busco informació sobre aquest trekking per la zona de l'Everest al Nepal.
Des de Tumlingtar fins a Lukla, pujant per la vall del Hongu i baixant per la vall del Khumbu, amb ascensió al MERA PEAK (6.461m) i al ISLAND PEAK (6.189m), passant pel AMPHU LAPTSA PASS (5.780m).

Si algú hi ha estat, agrairé comentaris. Moltissimes gràcies

MOSEL, BICICLETA I RIESLING

2010-05-22T21:16:00.003+02:00

El riu dels meandres, ciclable 100x100 amb amfiteatres de vinyes de més de 68 graus de pendent.

Un artícle d'en Joan Ramon Zaballos aparegut a EL Segre el 28 de febrer passat, podeu llegir-lo al seu blog, ens porta a endinsar-nos a la Vall del Mosel, riu alemany que incorpora les seves aigües al majestuós al Rin, no sense abans haver recorregut una de les terres que donen el millor vi d'Alemanya: El Riesling; creix en terrats amb més de dos mil anys de producció vinícola; terra també mil.lenària en cultura, des de l'ocupació dels Celtes fins l'actualitat.
La proposta que us faig és gaudir del Mosel en bicicleta; els alemanys són bons en moltes coses , però amb la bici són perfeccionistes: els rètols, paviments, àrees de Descans, lloguer, etc; tenen moltes coses per ensenyar, llàstima que no se'n morin ganes de fer-ho, com tampoc a la resta del sud d'Europa per aprendre'n.
Des de la frontera Alemanya, França i Luxemburgo -al poble de Perl- fins a la ciutat de Koblenz (Coblença) on el Mosel (Mosel · la) desemboca al Rin, tenim 271 km plens d'espectaculars meandres i camins totalment ciclables aptes por un qualsevol, amb gairebé gens de desnivell.
Tambe podem entrar a la ruta a menys de 3 km de l'aeroport de Frankfurt-Hann, on hi ha vols barats de Ryanair.
En aquesta web trobarem tota mena llocs per fer nit els cicilistes durant la ruta: http://www.bettundbike.de/, mentre podem degustar tota mena de vins.
Jo només he fet un petit tast d'aquesta ruta i. ..he tornat meravellada i amb ganes de fer-la.

El proper 30 de maig es celebra la 18ena "Happy" Mosel: es tanquen 140km. de carreteres al voltant del riu, entre Cochem y Schweich, el Mosel es converteix en una autèntica festa per una dia, la festa de les bicicletes i dels vianants, vegeu la web http://www.happy-mosel.com/ .

i unes quantes fotos per anar fent boca:

Mera Peak Eastern Summit View

2010-05-19T23:18:00.002+02:00

CUITA EL SOL 2010 - Obertes Inscripcions

2010-05-03T23:13:00.005+02:00

Dissabte 12 de juny 2010

Única Milla Vertical Pirenaica (1680 m desnivell)

Grans Premis “QUIM DE L’AUBACH” i “ISARD DE L’ALT PIRINEU”

I Campionat de Curses Verticals FEEC

CHALLENGE DES 3 PAYS PYRÉNÉES

ÀREU-VALLFERRERA (Pallars Sobirà - Lleida)

L’EMD d’Àreu, l’ajuntament d'Alins i el Centre Excursionista de Lleida ofereixen, una vegada més, una prova excursionista basada en el conte d’en Pep Coll "L’home que corria més que el sol". Mai se sap si les històries del premi Sant Jordi de les Lletres Catalanes 2007 són llegendes, o recullen la "veritat" dels padrins pallaresos o són fruit del trobador de Pessonada. I com que la descripció geogràfica no enganya, ens imaginem que aquell llegendari Malpui és avui Àreu. Es tracta de sortir de la plaça major d’Àreu just quan es pon el sol i arribar dalt del Monteixo abans de que t’atrapi l’ombra. I qui guanyi, ja ho sap, podrà escollir .....

Procurarem, que a més de ser una cursa esportiva, sigui una jornada festivo-cultural pirenaica, enmig d’un mercat de productes tradicionals pallaresos amenitzat per música tradicional del país dels Acordionistes de Sort. També hi haurà una exhibició de gossos a càrrec del pastor d’Àreu, Llorenç de cal Cerdà. I al Bar Pujades i el Bar del Càmping Pica d’Estats projecció continuada de les imatges dels anys anteriors.
Pels joves hi ha la Cuita el Sol Jove, amb arribada al Jespedil amb 1000 mts de desnivell.
Els pregons de sortida els donaran la Meritxell Nus, una jove promesa de la poesia pallaresa i en Pep Coll de Pessonada.

PROGRAMA:

Dissabte 12 de juny, a partir de migdia fins a les 5 de la tarda, recepció, inscripcions i repartiment de dorsals i bossa de regals, al Camp de Futbol d’Àreu.
Hora sortida: dissabte 12 de juny, a la posta de sol a la plaça Major d’Àreu. Les noies i els juniors surten a l’arribar l’ombra al poble.
Tot dissabte i diumenge matí: Concert de música tradicional pels Acordionistes de Sort.
Tot dissabte i diumenge matí: al Bar Pujades i al Càmping Pica d’Estats, projecció continuada de les imatges, en DVD, dels anys anteriors.
Dissabte: Mercat tradicional de productes artesans pallaresos.
Dissabte a les 7 de la tarda: Exhibició de gossos de pastor a càrrec d’en Llorenç de cal Cerdà d’Àreu.
Diumenge, 13 de juny, a quarts de 11 del matí, esmorzar-xocolatada al Camp de Futbol, i Repartiment de premis i Rifa de material esportiu.

ITINERARI:

Pujada pel pont d’Àreu, pel dret amunt resseguint sempre, i estrictament, la carena.

La baixada, ja neutralitzada, pel mateix lloc, marcada amb tubs lluminosos.
Distància aproximada: 5400 metres amb un desnivell aproximat de: 1680 metres.

Horari previst arribada ombra:

Alçada 1500m 19h 50’, Alçada 2000m 21h 00’
El Jespedil (2.200m) (Arribada dels joves i Punt de Control entremig)
Alçada 2500m 21h30' i al cim del Monteixo a 2905m 21h 34’

INSCRIPCIONS:

S’han de fer via Internet: http://www.feec.org/Activitats/compet/inscripcions_compet.php .Les inscripcions s’obren el 4 de maig, i es tanquen el 10 de juny. Si queden places, el 12 juny pel matí a Àreu.

El pagament de la inscripció es farà, al compte 2081-0576-42-3300001344 indicant nom i cognoms i si es dormirà, o no, al Càmping Pica d’Estats.

No es pot considerar ningú inscrit fins haver rebut el CEL el pagament i sortir al llistat d’inscrits penjat a la nostra web.

Caldrà presentar el resguard d’ingrés el dissabte 12 de juny al lloc de recepció de participants i també caldrà presentar la llicència en el moment de recollir el dorsal.

Per raons ambientals i organitzatives, les inscripcions es tancaran als 400 inscrits.

L’organització es reserva 50 dorsals pels que han assistit a totes les Cuita el Sol i per les pallareses.

MATERIAL OBLIGATORI:

Frontal, impermeable, proteccions de goma a la punta dels bastons i dorsal.

PREU INSCRIPCIÓ:

FEDERATS (llicència FEEC C i D, Fedme, FAndorraM, FSA, UIAA i també amb llicència de Triatló i Orientació, totes vàlides per la competició de curses de muntanya) 45 €.

Federats FEEC A i B: 48 € (inclou assegurança temporal).

NO FEDERATS o llicencies no vàlides per la competició (inclou llicència i assegurança temporal) 50 €.

CUITA EL SOL JOVE: Nascuts el 1992 o més tard: 25 € federats FEEC i assimilats, 30 € pels no federats (inclou llicència i assegurança temporal). Els menors d’edat necessiten autorització paterna. Edat mínima 10 anys complerts

A partir del 1 de juny: S’incrementa en 5 €.

El preu de la inscripció inclou:

- Buff especial Cuita el Sol,

- Regal tècnic especial BTT,

- Avituallament líquid a la muntanya, avituallament calent (brou) i líquid a la tornada al poble d’Àreu,

- Sopar a l’arribada,

- Estada al Càmping la nit del dissabte (gentilesa del Càmping Pica d’Estats). Els acompanyants i familiars podran anar al càmping al preu reduït de 5 € per persona. (Places limitades),

- Xocolatada popular diumenge matí al camp de futbol (abans del repartiment de premis),

- Premis de la cursa,

- Rifa de material en finalitzar l’entrega de premis (gentilesa de UNIPREUS de Lleida).

Mireu què diuen els de LA PICOSSA...

2010-04-19T09:59:00.002+02:00

Projecció audiovisual: “Dos picosseros al cim del Kilimanjaro” .- Muntatge audiovisual de l'expedició al Kilimanjaro dels socis Montserrat Jordà i Lluís Balsells, en que van assolir el cim més alt d'Africa juntament amb quatre expedicionaris més, amb els que segurament podrem comptar, i on ens descriuran el desenvolupament de la història de l'expedició. Serà al Teatre La Llanterna el dia 25 d'abril a les 19 hores, a Móra d'Ebre.

Més informació a http://www.lapicossa.org/
I... un dels quatre expedicionaris més sóc jo... ens veiem allà?

PIERRA MENTA 2010. QUATRE PODIS CATALANS, INCREÏBLE!!!!

2010-03-16T11:16:00.008+01:00

Entre el 11 i el 14 de març s’ha corregut la cèlebre cursa de ski de munt més prestigiosa del mon, la Pierra Menta, amb 190 equips sortits, els millors del mon.

Temps esplèndid, força fred i vent dalt dels cims, han permès de fer tots els itineraris prevists, sumant un total de més de 10.000 mts de desnivell (9700 segons l’organització i 10.300 segons els rellotges) en els 4 dies de competició. Com sempre, recorreguts plens de pales vertiginoses, crestes aèries, corredors drets, amples comes i complicades baixades enmig del bosc, i una gran quantitat d’espectadors-excursionistes dalt dels cims (quasi 4000 dalt del Grand Mont): Pierra Menta total !.

En Kilian Jornet ha tornat a fer historia i, fent equip amb el suís Florent Troillet, l’ha guanyat amb molta solvència, guanyant 2 etapes, tot i l’ensurt del 2n dia, quan en Florent va patir una caiguda molt forta que li va fer témer per la integritat de la cama i que els va fer perdre l’etapa per 12 segons després de dur un avantatge de quasi 4 minuts al darrer cim, el llunyà Mont Coin.

En noies, ha guanyat el potent e invencible equip italià Pedranzini i Martinelli (que diuen que es retiren) i en la seva primera aparició a la Pierra Menta, la Mireia Miró (UEC) ha aconseguit pujar al podi, al quedar segona fent equip amb la francesa Laetitia Roux. Han sigut les úniques que han apurat a les italianes, ja que van guanyar la etapa mítica del Grand Mont i han quedat a només 9 minuts de les 12 hores i 15 minuts emprades per les valtelineses, i les 3res eren a 1 hora i mitja. Mentrestant la jove Naila Jornet (Poliesportiu Puigcerdà) ha guanyat en la categoria “Espoir” quedant en la 9na posició de la General: Una altre gran èxit dels joves del planter del CTEM. A destacar l’excel•lent resultat de la Tina Bes del Girona Ski Club, qui junt amb la Patricia Althape, ha quedat 7na. i el del equip format per la Gemma Arró (GREC Cerdanya) i la Marta Riba del CEPobla de Segur que han quedat les 12nes d’un total de 19 equips femenins. També en noies podem treure pit !

En Marc Pinsach (C.Exc.Cassanenca), que feia equip amb el madrileny Javi Martin de Villa, també ha fet historia al quedar 8ens, la millor classificació d’un equip espanyol a la Pierra Menta en 25 anys.
El 1er equip català, Pau Costa i el incombustible Joan Mª Vendrell, en la seva 11ava participació a la PM, (tots 2 del Ski Club Camprodon) van quedar els 17ens, perseguits pels veterans Alfons Gaston (C.Exc.Manlleu) i Xavier Sadurní (C.Exc.Ripoll) que van quedar els 24ens.
A continuació, entre molts altres, hi havia els andorrans Manuel Pelegrina i Armand Jesus que van quedar els 30ens, Xavi Freixinet del Pedala.cat i Javier R. Bodas els 33ens, els andorrans Xavier Capdevila i Ferran Vila els 42ens, el ressuscitat Robert Guilera (ACE Bombers) i Jaume Guardia de cal Xec (Ski Club Camprodon) els 46ens, i els del Taga Team David Sala i Jordi Palomares els 48ens.
També es van classificar els equips formats per Marc Reixach (C.Exc.Olot) i Xavier Guillamó (U.Exc.Urgellenca), que van quedar els 69ns, el Carlos Villar i Joan Carlos Rosa (GC) 71ns, l’Aitor Otxoa i Balen Tolosa (Eusk) 78ns, Jorge Egocheaga i Jose Mª Lopez (Asturs) 89, Carlos Imirizaldu i Fermin Ilarregui (Eusk) 106ns, el Josep Llobera d’Albesa i Albert Savalls (A.E.Palafrugell) 136ns, Leonardo Iker i Arkaitz Irureta (Eusk) 146ns i Emilio Valle i Jose Mª Gonzalez (Asturs) 148ns.
També hi van participar, i que per diverses raons no es van poder classificar, els equips formats Gerard Garreta i Dani Terrissé (CE Pobla de Segur) (tormell petat l’últim dia), Frederic Pellicer (Lira Vendrell) i Jorge Alvarez (fixacions trencades el 1er dia), els Josebas Omarzabal i Tobar (cama trencada el 3r dia) i els madrilenys Jesus Retuerta i Santiago Sanchez (malaltia).

Pierra Menta Jeune:

Hi ha via 8 equips espanyols amb 10 nens del CTEM Cat, 3 del CTEM Madrid i 3 més dels Joves d’Euskadi. Pels nens, que van participar el dissabte a la llegendària ascensió al Grand Mont) i el diumenge a la Punta del Dard, els van reservar uns itineraris més propis de gent gran que de joves promeses, ja que el 1er dia van fer 1600 mts de desnivell i uns 1300 el segon, amb un parell de corredors d’alt nivell tècnic i unes baixades iguals que els grans. Van esbufegar molt i van aprendre encara més, però van gaudir dels mítics descensos i del ambient inigualable de la Pierra Menta. La sabadellenca Laura Balet amb la madrilenya Ester Alcalde van fer podi a la categoria Cadet. I repassant les classificacions, es pot veure l’excel•lent paper que hi van fer tots. Tenim el relleu assegurat !

Júnior femení (14 equips)

8. Ares Izard i Forrellad (C.Exc.Lleida) i Marta Garcia (C.Exc.Calldetenes).

Cadet femení

2. Laura Balet (UE Sabadell) i Ester Alcalde (CTEM Madrid)

Júnior masculí (27 equips)

6. Nil Cardona (Ski Club Camprodon) i Ignasi Andrés (UEC Anoia)

18. Genís Zapater (C.Exc.La Segarra) i Erlantz Gonzalez (Euskadi)

27. Jaume Ribot i Pere Salvador (UEC Barcelona)

Cadets masculina (18 equips)

7. Ander Garmendia (Euskadi) i Alvaro Sumozas (CTEM Madrid)

14. Oriol Cardona (Ski Club Camprodon) i Aleix Domènech (C.Exc.Olot)

17. Manuel Picon (CTEM Madrid) i Ander Sistiaga (Euskadi).

CICLISTES URBANS DE LLEIDA

2010-03-09T21:14:00.004+01:00

El Centre Excursionista de Lleida està organitzant un grup de persones usuàries de la bicicleta a Lleida amb el suport de l’associació Bicicleta Club de Catalunya, coneguda amb el nom de BACC (http://www.bacc.cat/).

Volen gent que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport a les ciutats i pobles de Ponent per a compartir experiències, promoure i reivindicar l’ús de la bicicleta en entorns urbans especialment, fer arribar les necessitats i opinions del col•lectiu a les administracions públiques, augmentar la intermodalitat amb el bus i el tren, participar en activitats a favor de la mobilitat sostenible, etc.

A mitjans d’abril tindrà lloc a Lleida el 3r Congrés català de la bicicleta(http://www.congresbicicat.org/es/index.html) en el qual també participa la UdL (a Lleida està creixent el nombre de persones que es desplacen en bicicleta i els/les membres de la Universitat en són un bon percentatge). En aquesta edició del Congrés, els temes seran la legislació i les infrastructures relacionades amb la bicicleta. Ambdós prou importants al nostre territori perquè la gent que pedalen a diari hi diguin la seva.

A Lleida la bici es veu, fem que se senti!
Si la idea et mou o senzillament t’interessa, envia el teu nom i cognoms i adreça electrònica a: lleida@bacc.info.

LA NOVA WEB DEL CEL I ELS BLOCAIRES

2010-03-07T20:11:00.001+01:00

Des del passat 1 de març el Centre Excursionista de Lleida té un nou disseny de la web. La nova web (http://www.cel.cat/) ha estat possible gràcies a gran esforç que ha fet el soci Josep Sierra.

Gràcies per fer possible la nova pàgina i per intentar que sigui una eina de trobada i de comunicació més.
El nou espai estarà gestionat per: Salvador Capdevila i Eugenia Torreguitart (activitats), Jordi Climent (Competicions, més activitats i Coordinació general), Aureli Teixidor (Fotos i tracks), Lluís Pérez (Espeleologia), Lluïsa Huguet (correcció), Oriol Quadrat (foro), Maribel Tortosa (Facebook). Hi ha un apartat amb el títol de blogs on podem trobar tots els blogaires i webs de companys del centre, són aquests:

Web de l'Andreu Bernadó NOMESNEU

Blog de l'Oriol Cuadrat BLANC MAGIC

Blog d'articles publicats al diari LA MAÑANA EXCURSIONS

Blog d'en Joan ramon Segura ESCALADAPERATONTOS

Blog de la Maribel Tortosa ELBLOCDELAMARIBEL

Blog de l'Àneu, Xavi i Magda SORTIDESAMBFAMILIA

Blog de Jesús Almarza JESUS

EL Cerví d'Amèrica del Nord, L'ASSINIBOINE

2010-02-14T18:21:00.005+01:00

Després de llegir l'entrada al meu bloc de l'Ama Dablam, l'amic Feliu em diu que en el darrer número de revista basca Pyrenaica hi ha un artícle sobre les muntanyes que d'alguna manera es reconeixen amb el Cerví/ Matterhorn i me'l va fer arribar, a partir d'aquest article escrit per Txomin Uriarte "Els altres Cervins", seguint ell també la selecció feta por Edward Pyatt al 1984 en un article on fa un recorregut pels Matterhorns del món, m'animo a buscar información sobre aquestes muntanyes, veure on i com són, n'hi ha per tot arreu.

El Mont Assiniboine (3.618m o 11.871 peus), es troba a 30 kilómetros al SO de Canmore en la divisió principal de la Muntanyes Rocalloses canadenques, a la Britànica Colúmbia (100km a l'oest de Calgary, a la autopista Trans Canadá); s'asseu a la vora del Parque Nacional de Banff i del Parc que porta el mateix nom de la montaña: Monte Assiniboine Parque Provincial(hi tenim tota la informació).

El seu aïllament i la seva forma piramidal distintiva fa que sovint se'l compari amb el Cerví suïs / italià i que rebi el nom del Cervi de la rocalloses o d'Amèrica del Nord, sobretot pels primers viatgers vinguts dels Alps; en Whymper, als seixanta-dos anys, hi va fer una viatge però no va pujar-la.

Al 1901 va fer cim per primera vegada en James Outram, un clergue britànic molt competitiu i amb molta experiència als Alps, juntament amb els guies suïssos Chistian Bohrer i Chistian Hasler, por la cara nord i que, anys més tard al seu llibre "Al cor de les Muntanyes rocalloses canadenques" (llibre que descriu totes les muntanyes que durant els Estius del 1901 i 1902 va pujar) en fa una descripció:

"El bec és més gran pel seu costat nord. S'eleva, com un monstre de les dents, d'un Seguici de Penya-segats; fosca i glacera brillant, 5000 peus sobre la vall, la cara triangular magnífica d'horitzontals extensiones i brillants de neu i el més pur del gel, el que constitueix la gloria principal de la Muntanya. A l'est i el sud dels costats dels murs i contraforts precipicis són absoluts des de 5.000-6.000 peus d'alçada vertical, però el caràcter i el contorn de la cara nord compensará amb escreix, penya-segats purs i menys sublims ".